Catalunya el meu país

11 de setembre de 2012, manifestació històrica per Catalunya on milers de persones es concentren a la Ciutat de Barcelona per expressar el seu pensament en relació a la independència de Catalunya.

11 de setembre de 2013, centenars de milers de persones s’uneixen les mans per crear una cadena humana de 420km que travessi tot un país sencer, Catalunya.

Sincerament no tinc paraules per explicar el que ahir vaig sentir quan a la nit, després de passar un dia de burocràcia per la capital de Nicaragua, vaig arribar a casa i vaig mirar el facebook i les notícies dels diaris digitals. Aquella sensació d’enyorança de la teva pròpia terra estava dins del meu cos, però veure la força i el sentiment de lluita d’un poble...espectacular, no tinc paraules.

També ha estat espectacular veure com hi ha hagut moltes ciutats del món que han col·laborat en la via catalana, Managua (Nicaragua) una d’elles.

No puc dir res més que gràcies a tots per fer possible un acte que ha arribat a tot el món. Ara però no ens podem aturar i no podem deixar que el govern de Catalunya afluixi els motors, ans al contrari, hem de continuar lluitant fins el final.

Doncs després d’una mica de llagrimeta, com a cada entrada ara us explico alguna curiositat d’aquest preciós país, Nicaragua.

El que ara us explicaré va especialment dirigit a les noies. Si alguna noia té la moral baixa i necessita que li tirin algun “piropo” que no dubti en venir a Nicaragua, aquí cada 50 metres que caminis hi haurà un home que et dirà alguna cosa. L’altre dia els vaig contar, i després de caminar un recorregut de 6 carrers, van haver-hi 6 persones que em varen dir alguna cosa. Si us sóc sincera, ara faig broma, però en realitat és una cosa molt incomoda ja que vas tranquil·lament pel carrer i no saps on mirar quan algun home sigui de l’edat que sigui et llança un comentari. Són persones d’entre 14 i 70 anys que no tenen problema en mirar-te de dalt a baix. El problema que hi ha és que algunes d’aquestes persones van acompanyades de nens i nenes quan et fan algun comentari, no tenen cap mena d’escrúpols. D’aquesta manera els més petits aprenen dels adults... doncs bé, aquesta és una anècdota no tant agradable, però no deixa de ser una realitat. (Aquesta és la meva humil opinió, però pot ser que hi hagi noies que això els agradi).

VISCA CATALUNYA! ENDAVANT!

"Suma i sigue"

Hola família,

Després d’alguns dies torno a actualitzar el blog.

Si em permeteu començaré amb una anècdota una mica desagradable. Cada nit, i sinó cada dos nits, entren un o dos ratpenats a la casa, si, si, ratpenats. Poden semblar unes petites criatures indefenses però permeteu-me ser vulgar i dir que és absolutament “asquerós”, que m’espanten, em poso a suar i a córrer per la casa per amagar-me- ells comencen a volar donant voltes i són tan burros que van xocant amb tot el que es troben... així passa una estona fins que finalment troben la finestra per sortir... creieu-me que és horrible!!

La veritat és que no hi ha moltes novetats, doncs he estat malalta tota la setmana. Alguna infecció o algun bitxo m’ha fet estar amb febre una setmana sencera, de fet encara estic amb febre.. sembla que és Dengue.

Doncs a continuació us intentaré fer un breu resum de com avancen els diferents projectes que hi ha en marxa!

Pel que fa a la creació de la ONG Jóvenes Para Jóvenes ja vam tenir una reunió on es va escollir la junta directiva i es va elaborar l’acte constitutiva. Aquest és el primer pas que s’havia de fer.

Pel que fa a les activitats amb nens i nenes de la ciutat funcionen molt bé. Val a dir que s’ha de tenir paciència i saber-los portar, doncs a vegades no estan acostumats a tenir unes normes i s’ha d’intentar buscar un equilibri per marcar-los uns límits. Són nens i nenes que venen de diferents punts del municipi, normalment han de caminar entre 20 i 30minuts per arribar i lo curiós és que només tenen 9 i 10 anys i venen sols per la carretera. Però a part d’això són encantadors, amb moltes ganes de passar-ho bé, riure i divertir-se.

En quant a l’estudi sobre la joventut de la ciutat aquests dies ha estat aturat ja que necessitava un permís de la delegada del ministeri d’educació per treure diversa informació i algunes dades. Així que no serà fins aquesta setmana que hi pugui tornar a recollir el material necessari per processar la informació que necessitem.

Per una altra banda, l’altre dia una noia, que sabia que m’agrada el futbol, em va proposar d’anar a una comunitat rural a crear un equip de futbol femení i entrenar-les. Em va fer gràcia que m’ho proposessin, així que quan em recuperi d’aquesta febre aniré un dia a veure si tira endavant o no. El problema és que és una comunitat aproximadament a 45 minuts de la ciutat i de difícil accés.

I finalment per acabar l’escrit d’avui, com sempre us explico alguna cosa relacionada amb la cultura i costums del país. Doncs aquí els horaris que es porten són molt diferents als de Barcelona i Catalunya, podríem dir que són més semblants als del nord d’Europa. Els galls canten a quarts de quatre de la matinada i la gent es desperta entre cinc i sis (el sol surt una mica abans de les cinc). A les 6.30 en punt els veïns posen la radio a tot drap... La gent no té cap problema per trucar per telèfon a les 7 del matí!! Les feines i les escoles comencen a les set del matí, a les 12 es dina i cap a les 6 de la tarda es sopa. I finalment la gent va a dormir cap a les 9 del vespre (el sol es pon cap a les sis de la tarda)... a no ser que no tinguis res a fer, el qual per desgràcia hi ha bastanta gent que no té res a fer.

Per últim m’agradaria animar a tothom ha anar a la Via Catalana, doncs s’ha fet una gran feina a moltes ciutats del món (inclòs Nicaragua, per desgràcia estava malalta i no hi vaig poder anar), ara és el torn de Catalunya, de la nostra terra, el nostre poble i el nostre país! Ànims!

Espero que els meus escrits no es facin repetitius i que podeu gaudir d’una part del que jo estic vivint.

Salut,

VISCA CATALUNYA LLIURE

Més projectes...

Hola Família!

Torno a aprèixer per explicar-vos noves aventures, però sobretot per explicar-vos nous projectes i nous plans.

Per aquuestes terres tot segueix sobre rodes, cada dia conec coses noves d'aquest pais, aquesta cultura i aquesta societat. Realment estic aprenent molt d'aquesta gent, com ja us he anat comentant tenen un ritme de vida molt diferent la nostre i tenen molts costums i maneres de fer que per mi son ben curiosos! Els noms, el menjar, els cavalls pels carrers, les gallines, la gent que ven verdures o begudes, etc etc... Però si voleu continuar llegint, ara us explico una mica el projecte i els plans que tinc en ment.

Doncs el grup de joves on estic col·laborant  es vol convertir n ONG legal i per tant aconseguir la personeria juridica, això implica tot un procés legal que es pot dilatar a mesos. L'altre dia vam tenir una reunió per començar a engegar tot el procés, dividir-nos en grups i començar a treballar alguns temes essencials i formals per la nova ONG. A més a més haurem d'assistir a unes formacions que ens guiaran al llarg del procés i ens explicaran tot alò que és necessari.

Al mateix moment que engeguem aquest projecte estem començant a elaborar un diagnòstic (estudi) sobre la juventut a la ciutat i les zones rurals dels voltants. Això implica treballar molts àmbits com són la educació, la sanitat, les situacions familiars, socioeconòmiques, la situació laboral, etc. És per això que m'han preguntat si vull col·laborar amb ells en l'àmbit de l'educació i de les situacions familiars. Així que ja m'he posat les piles i ja he anat al ministeri d'educació de a ciutat (un lloc que sembla una granja amb un parell de taules) per començar-me a informar!

Això són temes que estem engegant desde el grup de Joves. Però per altra banda si és possible m'agradaria encara fer una tercera cosa... m'aggradaria donar vida a una biblioteca municipal que està mig morta. Esta oberta i té un bibliotecari, però amb prou feines té recursos i nens que hi arriben. Doncs la meva idea, és rehabilitar-la i crear un programa perquè els nens i nenes i `puguin arribar i donar-li ús propi de biblioteca. Prò aquest és un tema més complicat que depen de l'ajuntament i que per tant és lent... però a veure si hi puc fer alguna coseta.

Com veieu, són projectes llargs que requereixen d'una certa durada... per tant si tot va bé, allargo la meva estadía a Nicaragua!

Salut per tots!

(perdoneu si hi ha faltes d'ortografia però no tinc temps de revisar XD)

Diluvi Universal

Bones!

(Com sempre em repeteixo i em disculpo per escriure sense accents, algun dia m'acostumare aquest teclat)

Doncs per aqui tot segueix tranquil, avui escriure algo curtet i com sempre alguna curiositat del pais.

Pel tema feina, l'altre dia vaig anar a la capital a visitar una amiga que treballa en una ONG la qual es dedica a donar suport a dones i infants que viuen en condicions extremes. Fou interessant perque just el dia que vaig anar-hi feien una activitat la qual proporcionaven un suplament nutritiu pels infants i se'ls donava una xerrada sobre l'alimentacio dels mes petits. Jo vaig colaborar a pesar els nens i nenes i repartir aquest sumplement nutritiu. Va ser impactant veure l'actitud de les familiesa envers els seus fills, ja que es notava una certa despreocupacio de les mares cap els infants. Hi havia infants malnutrits i malcuidats... es per aixo que la feina de conscienciacio que realitza la ONG Redes de Solidaridad es tan i tan important!!

Dema vaig a visitar una altre escola per coneixer uns dels infants amb els que jo treballare i es preparare activitats.

Doncs be, una altre curiositat del pais son els noms, si, si, els noms de les persones. Podriem pensar que al ser Llatinoamericans doncs tenen noms castellans i ja esta, pero no es aixi, tenen noms ben extranys i a vegades fins i tot inventen i tradueixen de l'angles o jo que se que fan pero es tot molt extrany. Aqui us en deixo alguns exemples (a part que tots, tots obligatoriament han de tenir 2 noms): Leonel, Bayardo, Darling, Sobeyda, Jassari, Aldo, Kenia, Oloms, Masyel, Namir, Irvin, Walkiria, i un llarg etcetre.

Avui ho deixo aqui, no tinc gare temps!

VISCA CATALUNYA i SALUT!

Trobada Internacional

Hola familia,

Escriure sense accents perque la veritat es que no m'acabo d'entendre amb aquest teclat.

Ja fa tres setmanes que he arribat a aquest pais, i les coses que tinc per explicar son moltes. Avui us explicare alguna petita cuirositat de Nicaragua, i despres us explicare el projecte que he fet les dues derreres setmanes.

Doncs una de les curiositats d'aqui Nicaragua que mes em va sorprendre es que aqui els carrers no tenen noms ni numeros!!! la seva orientacio es basa en el Nord, sud, est i oest. Per exemple si jo vull anar a casa d'algu em diuen: de donde la Farmacia tal, 2 cuadras al norte y media al oeste en la casa verde...
Si, si, aixi es... al principi em va costar orientar-me pero ara mes o menys ja m'hi he acostumat... i segurament molts us preguntareu: i en el seu carnet d'identitat que hi posa?? doncs aixo mateix: el supermercado Pali 2c N, 1/2c O jajaja es ben gracios.

Aquestes dues ultimes setmanes m'he he dedicat al 100% a una trobada internacional que hi havia de joves de Belgica, Namibia i Nicaragua. Amb ells hem fet tot tipus d'activitats ja fossin turistiques, culturals, amb nens, amb joves o debats sobre temes rellevants com la salud, l'educacio i el medi ambient. Per mi una de les coses mes interessants van ser les visites a hospitals, escoles i comunitats mes desafavorides. He tingut la oportunitat de veure i viure la realitat de moltes persones, de coneixer el funionament i les precaries condicions de la sanitat publica i el mateix amb l'educacio, tan escoles ordinaries com escoles d'educacio especial.

Tot i aixo va haver-hi un punt en concret que em va impactar: vaig anar amb una ONG anomenada Corazones Unidos que treballa per donar suport a nens i nenes amb necessitats edcatives especifiques. El que vaig fer va ser anar a diferents comunitats a visitar diferents families que tenien un membre familiar amb alguna discapacitat. Les propies families varen ser qui em van explicar la seva propia historia i que era allo que la ONG havia fet per ells. Realment van haver histories que em van deixar tocades... son persones que viuen en unes condicions nafastes, en barraques o cases fetes de canyes i chatarra, sense aigua corrent, sense electricitats, etc etc... Es dur coneixer aquesta cara de la moeda, pero no perque sigui dur i doloros ho hem d'amagar, sino treballar perque aixo millori i aquesta gent pugui tirar endavant.

Una altra cosa impactant aqui a Nicaragua es que encara que no ho sembli cada familia dels amics que he fet aqui te una historia ben extranya, cosa que per ells es "normal". Us posare alguns exemples: el germa d'una amiga va matar un tio i esta fugint de la policia, el pare i el tiet d'una altra amiga son alcholics, un noi fa poc es va enterar que el seu pare no era el seu pare sino que el biologic havia matat un tio i havia fugit, una altra amiga els seus dos germans van emmigrar cap els EEUU a peu travassant tot centroamerica, mentre que ara viuen il#legalment alla, el pare d'un altre noi es drogadicte... nenes que es queden embarassades alks 15 anys (el 20 o 25% de joves entre 15 i 19 anys ja son pares)...realment alarmant.

Be, podria estar molta estona mes parlant sobre temes interessants...pero per avui ja n'hi ha prou. Un altra dia m'agradaria aprofundir sobre el tema de l'educacio, la sanitat i la joventud.

(se que aquest texts sense accents fa mal als ulls, discolpeu-me)

Salut i Forca Catalunya

Terra d'aigua i volcans

Hola famíla,

Ja porto una setmaneta per les amèriques i això té molt bona pinta!! tinc moltes coses per explicar, a veure si us puc fer un resum sense que es faci gaire pesat.

En primer lloc, va ser tota una experiència arribar fins aquí, ja que el viatge va durar unes 48 hores fent nit a Miami...es va fer pesat, però ha valgut la pena.

El primer que m'agradaria destacar és l'amabilitat de la gent i lo acollida que m'he sentit aquests dies, desde el primer dia es van precupar per mi, m'anaven presentant a gent i així he pogut moure'm amb un grupet de persones molt agradables i precupades per mi i la meva estància en aquest país.

Aqui tot és molt diferent, començant per la gent, fins el menjar, les botigues, els carrers, etc... la gent fa vida al carrer, té les portes de les cases obertes i d'alguna manera o altre són molt més oberts que la nostre societat.

Pel que fa al menjar m'he acostumat bastant ràpid, aquí mengen molt frijol, arròs, plàtan fregit, yuca,... alguns dels plats són: el gallopinto, nacatamal, chancho con yuca, etc...

La conducció igual que a molts altres països és perillosa, piten per tot, condueixen sense control i el vehicle te prioritat davant el vianant! així que s'ha d'anar en compte.
Viatjar amb autobús es tota una aventutra, van com a llaunes de sardines amb una calor insoportable, condueixen com si fos una muntanya russa i a cada parada pugen entre 10 i 15 venedors cridant intentant vendre alguna coseta per refrescar-te o per menjar.

Pel que fa a l'idioma podrieu pensar que és fàcil ja que és espanyol...però no us enganyeu, aquí parlen un espanyol molt extrany, ara ja em vaig  acostumant però al principi de 3 paraules 2 no les entenia...algunes paraules vulgars utilitzades freqüentment són: bacanat, dea verga, deacachimba, i utilitzen dobles sentits per tot!!!

Pel que fa a la casa on estic allotjada està prou bé, és amplia i tinc el minim per sobreviure.. tot i això hi ha molta pols, vidres trencats, cables q pengen, microones q no funcionen, cadenes del vater q no van... la llum se'n va de tant en tant, l'aigua desapareix quan vol...i un llarg etcetre, però hi estic molt bé i m0'ho prenc amb humor!!

Podria dir que només hi ha tres coses que no m'agraden: els zancudos (mosquits) que m'han acribillat i sembla que tingui la baricela, no existeix la rentadora així que toca rentar a mà, i no hi ha aigua calenta així que les dutxes són ràpides jeje.

finalment per acabar aquest capítol de la biblia us parlo de la seguretat: aquí a la ciutat on em trobo jo és de les més tranquiles, tot i que ells diuen q és segura per altra banda em diuen a la nit no vagi mai sola i que no se m'acodeixi treure el mòbil pel carrer...a més que l'altra dia anavam caminant de nit tranquilament pel carrer i de cop em diuen ' Joana cuidado!! sube sube, métete, métete ahí dentro!' i jo sense saber què passava vaig entrar dins un local...resulta que uns nois s'estaven perseguint i tirant pedres i era millor amagar-se abans que rebre. En canvi la capital si que és més perillosa, allà no se't pot acodir treure un smartphone pel carrer ni treure el moeder per buscar diners, lo adequat és portar lo minim minim i portar lo just a la butxaca per allò que necessitis comprar... a la capital és bastant perillós...

Bé, crec q em podria passar una bona estona més escribit, però millor avui ho deixo aquí i un altre dia explico més anècdotes.

Aquests dies estaré bastant ocupada amb la ong ja que hi ha una trobada internacional i hi ha moltes activitats programades.

Salut!

PD: perdoneu les faltes d'ortografia però he escrit ràpid i en un teclat on tot és diferent)

Al facebook podeu trobar algunes fotografies que he anat fent!

Propera parada...Nicaragua

Ja arriba l’estiu i amb aquest noves experiències i nous mons.

Sembla que una etapa de la vida s’ha acabat i en comença una de nova. Han estat 4 anys plens de feina, classes, treballs i mal de caps tot i que entremig també hi ha hagut moments màgics, viatges, Erasmus i alegria. Ara ja puc dir que ja sóc mestra... (em falta saber una nota, però creuem els dits).

El tren de la vida té diferents etapes, diferents estacions, diferents viatges, alguns més bons i altres no ho son tant, tot i això de tot te n’emportes un record, una experiència i un aprenentatge.

Ara no abandono el tren sinó que canvio de direcció cap a una nova estació: Nicaragua. Altre cop agafo un avió amb un nou destí a la vegada que els nervis comencen a córrer pel meu cos amb les típiques preguntes de... “com serà? m’agradarà? M’hi sabré adaptar? I la gent? I el menjar? Etc...”

Per aquells que us pregunteu què hi vaig a fer, ara us en faig cinc cèntims: Emprenc aquest viatge sola. Allà he contactat amb una ONG local que s’anomena “Jóvenes para jóvenes” els quals organitzen activitats i xerrades per els joves i nens de la ciutat (Ciudad Darío). Jo col·laboraré amb ells preparant tot allò que sigui necessari. 

Aquesta ONG està agermanada amb una gent de Bèlgica i de Namíbia, i dóna la casualitat que al cap d’una setmana d’arribar a Nicaragua fan una trobada internacional amb gent dels tres països. Per aquesta trobada s’ha organitzat diverses activitats tan turístiques com visites a escoles, hospitals, zones rurals amb unes respectives xerrades i debats de cada tema. Penso que aquest programa m’ajudarà a conèixer bé el país i aprofundir en aspectes essencials d’una societat i una cultura nova. Un cop s’acabi aquest programa internacional jo continuaré a Nicaragua col·laborant amb aquesta gent. La veritat és que té molt bona pinta i sona molt interessant... a veure com va.

Doncs bé, si tot va bé estaré per les Amèriques fins el setembre podent gaudir d’un país petit però ple de cultura i de vida.

Abans d’acabar m’agradaria recordar el gran concert d’ahir la nit, un concert que ens obre camí cap a la llibertat, cap el dret a decidir i si és possible cap a la independència.

Així que...VISCA LA TERRA LLIURE