NO A LA VIOLENCIA

“Una arma es un enemigo para su dueño”

Nicaragua, un país alegre,

un país con un gran corazón,

un país que aun las dificultades que se le presentan

le gusta celebrar los días festivos con una sonrisa en la cara.

Así empezó el fin de año.

Fin de año es una fiesta para la mayoría de gente,

las persones se preparan por la entrada de un nuevo año,

cocinan, se arreglan, se maquillan,

se ponen los mejores vestidos que tienen en el armario

y lo organizan todo para pasar un buen rato entre amigos y familiares.

Así fue como lo viví yo.

Las calles se llenan de gente,

de música, de pólvora y de fiesta.

Desgraciadamente el ambiente idílico no es para toda la noche.

En muchas ciudades y países  a menudo una fiesta de estas dimensiones

termina con problemas, discusiones o gente ebria.

Nicaragua no es una excepción.

No a la violencia,

Esto es lo que me enseñaron mis padres de pequeña,

no a la violencia.

Los pelos de punta se me ponen al escuchar

gritos, llantos, corredizas, golpes,

esto es lo que acompaña la violencia.

Así viví la las primeras horas del 2014.

¿Porque recorremos a la violencia?

¿No bastan las palabras?

¿Es un instinto animal?

¿Es la solución de los problemas? En mi opinión NO.

Festes mexicanes i nicaragüenques

Altre cop vaig volar cap un altre país, cap a Mèxic. Feia anys que tenia ganes de visitar la família catalano-mexicana i el desembre vaig tenir la oportunitat de fer-ho.

De nou vaig tenir aquella magnifica sensació de neguit abans d’agafar un avió per conèixer una nova terra. Què em torbaria a Mèxic? Hi havia gent que em deia que vigilés, que era molt perillós, d’altres que estigués tranquil·la a DF, que hi havia molta cultura, que era un país desenvolupat, que hi havia molta pobresa, que era preciós, etc. Doncs suposo que ningú i tots tenien la raó. Mèxic és un país molt gran i amb moltíssima varietat on hi pots trobar de tot. Només DF té 23 milions d’habitants i cada barri sembla una ciutat completament diferent al barri veí.

Podria explicar moltes coses de Mèxic però només us diré les dues coses que més em van impactar: en primer lloc la immensitat de la ciutat, és brutal arribar de nit amb l’avió i veure una gran extensió de llums que no s’acaben mai!!! Si no m’equivoco la ciutat de Mèxic fa 50km de punta a punta, 5 vegades més que Barcelona. Això implica que quan et mous per la ciutat i vols anar algun lloc et diguin: està a prop, a uns 10 km... Per altra banda, tots coneixem que a Mèxic els agrada molt el chile, el menjar picant. Però no em podia imaginar que fos tan exagerat. A la tau la d’un restaurat et posen 6 o 7 pots de diferents tipus de chile!! A part que li posen chile a tot tipus de menjar o beure, a la cervesa, als gelats, a la fruita, etc... si menges com un mexicà preparat perquè et surti foc de la boca, el nas i les orelles.

A part de fer el turista per la ciutat, vull agrair a la família de Mèxic i als tiets que viuen allà per la bona acollida i per fer-me sentir coma casa, va ser una molt bona experiència passar els dies de Nadal a DF.

Després d’aquests bons dies per terres Mexicanes vaig tornar cap a Nicaragua a passar el cap d’any. També va ser una experiència diferent. Vaig sopar amb la família d’una amiga i a les 12 en punt els petards van començar a explotar i vam trencar i ballar la típica pinyata. Vaig passar una bona estona i va ser divertit viure-ho diferent, però desgraciadament no tota la nit va ser de flors i violes, alguns successos a la ciutat van fer que a la matinada la festa girés la truita i tot canviés. En la pròxima entrada us ho explicaré.

Molt bon any per tots i totes, i sobretot...

Salut!