Hola família!!
Després d’un onze de setembre ple d’emocions, la vida a Nicaragua segueix
amb més novetats i noves experiències.
En vista que alguns dels projectes que teníem en ment no han pogut avançar
com esperàvem, no em podia quedar de braços plegats tancada a casa, així que he
decidit buscar noves vies i conèixer altres feines relacionades amb la
infància.
Continuo preparant les activitats per nens i nenes de la ciutat dues tardes
a la setmana al local de l’Associació Jóvenes para Jóvenes, però com us deia he
començat a treballar a una altre ONG que es diu Semillas para el Aprendizaje (http://www.seedsoflearning.org/). És una ONG dels Estats Units creada al 1991. Aquesta està enfocada a donar suport a l’educació
tant per els infants com al professorat. Té diversos projectes: construcció d’escoles,
una biblioteca per donar suport als estudiants i professors, classes
particulars, diversos cursos i tallers, un sistema de beques per estudiants i
una sala infantil. Jo concretament estic donant suport a la sala infantil, el
que nosaltres coneixem com una ludoteca. Els nens i nenes arriben a la sala
infantil fora de l’horari escolar i allà tenen la possibilitat de gaudir de
contes i una gran varietat de jocs de taula. A més a més un cop per setmana
organitzem un taller de manualitats. Aquest espai ofereix una amplia gama de
recursos didàctics que els infants poden aprofitar per gaudir i passar una bona
estona amb els companys.
L’horari escolar pels infants a Nicaragua és bastant reduït, a continuació
us presento breument com està organitzat el sistema educatiu:
- - Preescolar
(no obligatori): infants de 3 a 6 anys. Horari de 8h a 11.30h
- - Primària:
(1r grado, 2º, 3º, 4º, 5º, 6º) infants de 6 a 12 anys. Horari de 7h a 12h
- - Secundària:
(1r año, 2º, 3º, 4º, 5º) nois i noies de 3 a 18 anys. Horari de 7h a 12h
(He de dir que les edats són aproximades ja que no hi ha un control
estricte d’aquestes).
Els estudiants poden escollir si estudiar els matins o a les tardes, els
que ho fan al matí estudien de 7h a 12h i els que ho fan a la tarda estudien de
13h a 17.30h.
Per altra banda, hi ha algunes institucions que ofereixen la secundària
només els caps de setmana, així que hi ha estudiants que només hi van el
diumenge unes 8h. D’aquesta manera durant la setmana poden treballar, tot i que
és sorprenent que només estudiïn 8 hores setmanals i facin la mateixa matèria
que els que estudien 5 dies a la setmana.
Els estudiants universitaris també poden escollir l’horari de matins,
tardes o caps de setmana.
L’educació a Nicaragua és gratuïta, tot i que existeix algun centre privat.
Però aquí tothom té dret a anar a l’escola. A més a més existeix un bon sistema
de beques perquè els alumnes puguin gaudir del material escolar necessari,
encara que aquest és mínim: un uniforme, un parell de llibretes i un llapis.
Com us deia tothom té dret a anar a l’escola, però s’ha de reconèixer que
la qualitat de l’educació és bastant baixa. Falta formació de professorat,
compromís i recursos materials i didàctics. L’escola no acostuma a tenir
material necessari pels alumnes, fins a tal punt que quan hi ha un examen els
alumnes han de pagar el full de l’examen. Amb això vull dir que les escoles no
disposen de cap tipus de material, i les escoles no tenen res més que les 4
parets, un sostre i cadires. Els alumnes no estudien amb llibres, sinó que
només disposen d’una llibreta on el professor dicta i els alumnes copien.
Per altra banda hi ha bastant absentisme escolar, doncs no hi ha un control
estricte d’aquest. Sovint els nens i nenes falten a l’escola sense cap motiu i
quan arriben a la secundària alguns acaben abandonant els estudis.
Per acabar voldria comentar el fet de que no existeixen escoles bressol.
Aquí a Nicaragua desgraciadament encara existeix una cultura bastant masclista on
és l’home qui treballa i la dona que està a casa. D’aquesta manera la dona s’ocupa
dels fills fins que aquests tenen l’edat d’entrar a l’escola a primària. Però hi
ha un problema, quan la dona per necessitat també ha de treballar, què fa amb
els fills? Té dues opcions: o deixar-los amb algun familiar o emportar-se’ls a
la feina. Per posar-ne un exemple proper, la família que viu sota meu té una
dona de fer feines amb dues filles, la gran va al preescolar, però la petita d’un
any es passa el dia encaixada en un caminador mirant com la seva mare renta
roba, neteja o cuina.
Personalment considero important que els fills passin llargues estones amb
la seva mare o el seu pare, però la veritat m’entristeix veure com aquesta
pobre criatura es passa el dia tancada en un caminador sense cap atenció ni
estímul.
Per avui ho deixo aquí. Hi ha molt a parlar sobre la infància en aquest
país, així que el pròxim dia continuaré.
Salut!
PD: m’he apuntat a jugar a un equip de futbol, però no se si hi podré jugar
ja que per horaris em coincideix amb la feina. La veritat és que quan vaig
conèixer a les noies algunes fins hi tot feien por... a una li deien “pistola”.