Això semblava estar abandonat, mort i podrit.
Però perquè no, ara que ve la primavera fer reviure aquest blog ple de notícies
i d’anècdotes!
Vaig iniciar aquest blog quan vaig emprendre l’aventura
de Xile, però com vaig prometre les aventures no es van acabar allà sinó que
encara me n’esperen moltes més.
He passat un curs una mica deprimit, trist i
ple de feina, però per sort hi ha hagut gent al meu voltant que cada dia m’ha
intentat fer veure que encara hi ha molt per fer en aquesta vida.
He pogut anar fent sortidetes i excursions per
Catalunya, i fins i tot al nord d’Europa, a Suècia a veure un gran amic, l’Oriol.
I demà m’espera un altre viatget a veure el meu estimat germà Guillem a Berín,
si, si, aquest boig que va anar de Barcelona a Barlín amb bicicleta. Demà serà
un gran viatge amb tots els cosins Oliveres que tenim unes ganes boges de
viatjar i conèixer món.
Però com molts sabeu no m’agrada estar quieta
a Barcelona, sinó que m’agrada sortir, conèixer ciutats, pobles, països i
cultures i és per això que ja tinc en ment el meu pròxim gran viatge. Un viatge
especial amb inici però sense data final. Si, ja se que esteu frisant saber
quin és el meu destí... doncs amb el blog dic oficialment que aquest estiu me’n
vaig altre cop cap a les Amèriques, l’Amèrica central, a Nicaragua. Serà una
experiència diferent, totes ho són de diferents, però allà no hi vaig a
estudiar, no hi vaig a fer turisme, sinó a fer un voluntariat i si és possible
a buscar feina. Què vol dir això? Que tinc bitllets per dos mesos, però si la
cosa va bé això es pot allargar indefinidament.
L’experiència de marxar a Xile durant mig any
va ser molt bona i em va fer sentir molt bé. És per aquest motiu que m’he
animat a marxar altre cop de Catalunya i buscar una vida diferent a un altre
lloc del món.
Pot ser que l’experiència no surti bé, que no
m’agradi o el que sigui, però... si no ho provo no ho sabré mai! Així que a
principis de juliol un avió m’espera per marxar.
