Catalunya el meu país

11 de setembre de 2012, manifestació històrica per Catalunya on milers de persones es concentren a la Ciutat de Barcelona per expressar el seu pensament en relació a la independència de Catalunya.

11 de setembre de 2013, centenars de milers de persones s’uneixen les mans per crear una cadena humana de 420km que travessi tot un país sencer, Catalunya.

Sincerament no tinc paraules per explicar el que ahir vaig sentir quan a la nit, després de passar un dia de burocràcia per la capital de Nicaragua, vaig arribar a casa i vaig mirar el facebook i les notícies dels diaris digitals. Aquella sensació d’enyorança de la teva pròpia terra estava dins del meu cos, però veure la força i el sentiment de lluita d’un poble...espectacular, no tinc paraules.

També ha estat espectacular veure com hi ha hagut moltes ciutats del món que han col·laborat en la via catalana, Managua (Nicaragua) una d’elles.

No puc dir res més que gràcies a tots per fer possible un acte que ha arribat a tot el món. Ara però no ens podem aturar i no podem deixar que el govern de Catalunya afluixi els motors, ans al contrari, hem de continuar lluitant fins el final.

Doncs després d’una mica de llagrimeta, com a cada entrada ara us explico alguna curiositat d’aquest preciós país, Nicaragua.

El que ara us explicaré va especialment dirigit a les noies. Si alguna noia té la moral baixa i necessita que li tirin algun “piropo” que no dubti en venir a Nicaragua, aquí cada 50 metres que caminis hi haurà un home que et dirà alguna cosa. L’altre dia els vaig contar, i després de caminar un recorregut de 6 carrers, van haver-hi 6 persones que em varen dir alguna cosa. Si us sóc sincera, ara faig broma, però en realitat és una cosa molt incomoda ja que vas tranquil·lament pel carrer i no saps on mirar quan algun home sigui de l’edat que sigui et llança un comentari. Són persones d’entre 14 i 70 anys que no tenen problema en mirar-te de dalt a baix. El problema que hi ha és que algunes d’aquestes persones van acompanyades de nens i nenes quan et fan algun comentari, no tenen cap mena d’escrúpols. D’aquesta manera els més petits aprenen dels adults... doncs bé, aquesta és una anècdota no tant agradable, però no deixa de ser una realitat. (Aquesta és la meva humil opinió, però pot ser que hi hagi noies que això els agradi).

VISCA CATALUNYA! ENDAVANT!

"Suma i sigue"

Hola família,

Després d’alguns dies torno a actualitzar el blog.

Si em permeteu començaré amb una anècdota una mica desagradable. Cada nit, i sinó cada dos nits, entren un o dos ratpenats a la casa, si, si, ratpenats. Poden semblar unes petites criatures indefenses però permeteu-me ser vulgar i dir que és absolutament “asquerós”, que m’espanten, em poso a suar i a córrer per la casa per amagar-me- ells comencen a volar donant voltes i són tan burros que van xocant amb tot el que es troben... així passa una estona fins que finalment troben la finestra per sortir... creieu-me que és horrible!!

La veritat és que no hi ha moltes novetats, doncs he estat malalta tota la setmana. Alguna infecció o algun bitxo m’ha fet estar amb febre una setmana sencera, de fet encara estic amb febre.. sembla que és Dengue.

Doncs a continuació us intentaré fer un breu resum de com avancen els diferents projectes que hi ha en marxa!

Pel que fa a la creació de la ONG Jóvenes Para Jóvenes ja vam tenir una reunió on es va escollir la junta directiva i es va elaborar l’acte constitutiva. Aquest és el primer pas que s’havia de fer.

Pel que fa a les activitats amb nens i nenes de la ciutat funcionen molt bé. Val a dir que s’ha de tenir paciència i saber-los portar, doncs a vegades no estan acostumats a tenir unes normes i s’ha d’intentar buscar un equilibri per marcar-los uns límits. Són nens i nenes que venen de diferents punts del municipi, normalment han de caminar entre 20 i 30minuts per arribar i lo curiós és que només tenen 9 i 10 anys i venen sols per la carretera. Però a part d’això són encantadors, amb moltes ganes de passar-ho bé, riure i divertir-se.

En quant a l’estudi sobre la joventut de la ciutat aquests dies ha estat aturat ja que necessitava un permís de la delegada del ministeri d’educació per treure diversa informació i algunes dades. Així que no serà fins aquesta setmana que hi pugui tornar a recollir el material necessari per processar la informació que necessitem.

Per una altra banda, l’altre dia una noia, que sabia que m’agrada el futbol, em va proposar d’anar a una comunitat rural a crear un equip de futbol femení i entrenar-les. Em va fer gràcia que m’ho proposessin, així que quan em recuperi d’aquesta febre aniré un dia a veure si tira endavant o no. El problema és que és una comunitat aproximadament a 45 minuts de la ciutat i de difícil accés.

I finalment per acabar l’escrit d’avui, com sempre us explico alguna cosa relacionada amb la cultura i costums del país. Doncs aquí els horaris que es porten són molt diferents als de Barcelona i Catalunya, podríem dir que són més semblants als del nord d’Europa. Els galls canten a quarts de quatre de la matinada i la gent es desperta entre cinc i sis (el sol surt una mica abans de les cinc). A les 6.30 en punt els veïns posen la radio a tot drap... La gent no té cap problema per trucar per telèfon a les 7 del matí!! Les feines i les escoles comencen a les set del matí, a les 12 es dina i cap a les 6 de la tarda es sopa. I finalment la gent va a dormir cap a les 9 del vespre (el sol es pon cap a les sis de la tarda)... a no ser que no tinguis res a fer, el qual per desgràcia hi ha bastanta gent que no té res a fer.

Per últim m’agradaria animar a tothom ha anar a la Via Catalana, doncs s’ha fet una gran feina a moltes ciutats del món (inclòs Nicaragua, per desgràcia estava malalta i no hi vaig poder anar), ara és el torn de Catalunya, de la nostra terra, el nostre poble i el nostre país! Ànims!

Espero que els meus escrits no es facin repetitius i que podeu gaudir d’una part del que jo estic vivint.

Salut,

VISCA CATALUNYA LLIURE