Bones!
(Com sempre em repeteixo i em disculpo per escriure sense accents, algun dia m'acostumare aquest teclat)
Doncs per aqui tot segueix tranquil, avui escriure algo curtet i com sempre alguna curiositat del pais.
Pel tema feina, l'altre dia vaig anar a la capital a visitar una amiga que treballa en una ONG la qual es dedica a donar suport a dones i infants que viuen en condicions extremes. Fou interessant perque just el dia que vaig anar-hi feien una activitat la qual proporcionaven un suplament nutritiu pels infants i se'ls donava una xerrada sobre l'alimentacio dels mes petits. Jo vaig colaborar a pesar els nens i nenes i repartir aquest sumplement nutritiu. Va ser impactant veure l'actitud de les familiesa envers els seus fills, ja que es notava una certa despreocupacio de les mares cap els infants. Hi havia infants malnutrits i malcuidats... es per aixo que la feina de conscienciacio que realitza la ONG Redes de Solidaridad es tan i tan important!!
Dema vaig a visitar una altre escola per coneixer uns dels infants amb els que jo treballare i es preparare activitats.
Doncs be, una altre curiositat del pais son els noms, si, si, els noms de les persones. Podriem pensar que al ser Llatinoamericans doncs tenen noms castellans i ja esta, pero no es aixi, tenen noms ben extranys i a vegades fins i tot inventen i tradueixen de l'angles o jo que se que fan pero es tot molt extrany. Aqui us en deixo alguns exemples (a part que tots, tots obligatoriament han de tenir 2 noms): Leonel, Bayardo, Darling, Sobeyda, Jassari, Aldo, Kenia, Oloms, Masyel, Namir, Irvin, Walkiria, i un llarg etcetre.
Avui ho deixo aqui, no tinc gare temps!
VISCA CATALUNYA i SALUT!
dimarts, 30 de juliol del 2013
dimecres, 24 de juliol del 2013
Trobada Internacional
Hola familia,
Escriure sense accents perque la veritat es que no m'acabo d'entendre amb aquest teclat.
Ja fa tres setmanes que he arribat a aquest pais, i les coses que tinc per explicar son moltes. Avui us explicare alguna petita cuirositat de Nicaragua, i despres us explicare el projecte que he fet les dues derreres setmanes.
Doncs una de les curiositats d'aqui Nicaragua que mes em va sorprendre es que aqui els carrers no tenen noms ni numeros!!! la seva orientacio es basa en el Nord, sud, est i oest. Per exemple si jo vull anar a casa d'algu em diuen: de donde la Farmacia tal, 2 cuadras al norte y media al oeste en la casa verde...
Si, si, aixi es... al principi em va costar orientar-me pero ara mes o menys ja m'hi he acostumat... i segurament molts us preguntareu: i en el seu carnet d'identitat que hi posa?? doncs aixo mateix: el supermercado Pali 2c N, 1/2c O jajaja es ben gracios.
Aquestes dues ultimes setmanes m'he he dedicat al 100% a una trobada internacional que hi havia de joves de Belgica, Namibia i Nicaragua. Amb ells hem fet tot tipus d'activitats ja fossin turistiques, culturals, amb nens, amb joves o debats sobre temes rellevants com la salud, l'educacio i el medi ambient. Per mi una de les coses mes interessants van ser les visites a hospitals, escoles i comunitats mes desafavorides. He tingut la oportunitat de veure i viure la realitat de moltes persones, de coneixer el funionament i les precaries condicions de la sanitat publica i el mateix amb l'educacio, tan escoles ordinaries com escoles d'educacio especial.
Tot i aixo va haver-hi un punt en concret que em va impactar: vaig anar amb una ONG anomenada Corazones Unidos que treballa per donar suport a nens i nenes amb necessitats edcatives especifiques. El que vaig fer va ser anar a diferents comunitats a visitar diferents families que tenien un membre familiar amb alguna discapacitat. Les propies families varen ser qui em van explicar la seva propia historia i que era allo que la ONG havia fet per ells. Realment van haver histories que em van deixar tocades... son persones que viuen en unes condicions nafastes, en barraques o cases fetes de canyes i chatarra, sense aigua corrent, sense electricitats, etc etc... Es dur coneixer aquesta cara de la moeda, pero no perque sigui dur i doloros ho hem d'amagar, sino treballar perque aixo millori i aquesta gent pugui tirar endavant.
Una altra cosa impactant aqui a Nicaragua es que encara que no ho sembli cada familia dels amics que he fet aqui te una historia ben extranya, cosa que per ells es "normal". Us posare alguns exemples: el germa d'una amiga va matar un tio i esta fugint de la policia, el pare i el tiet d'una altra amiga son alcholics, un noi fa poc es va enterar que el seu pare no era el seu pare sino que el biologic havia matat un tio i havia fugit, una altra amiga els seus dos germans van emmigrar cap els EEUU a peu travassant tot centroamerica, mentre que ara viuen il#legalment alla, el pare d'un altre noi es drogadicte... nenes que es queden embarassades alks 15 anys (el 20 o 25% de joves entre 15 i 19 anys ja son pares)...realment alarmant.
Be, podria estar molta estona mes parlant sobre temes interessants...pero per avui ja n'hi ha prou. Un altra dia m'agradaria aprofundir sobre el tema de l'educacio, la sanitat i la joventud.
(se que aquest texts sense accents fa mal als ulls, discolpeu-me)
Salut i Forca Catalunya
Escriure sense accents perque la veritat es que no m'acabo d'entendre amb aquest teclat.
Ja fa tres setmanes que he arribat a aquest pais, i les coses que tinc per explicar son moltes. Avui us explicare alguna petita cuirositat de Nicaragua, i despres us explicare el projecte que he fet les dues derreres setmanes.
Doncs una de les curiositats d'aqui Nicaragua que mes em va sorprendre es que aqui els carrers no tenen noms ni numeros!!! la seva orientacio es basa en el Nord, sud, est i oest. Per exemple si jo vull anar a casa d'algu em diuen: de donde la Farmacia tal, 2 cuadras al norte y media al oeste en la casa verde...
Si, si, aixi es... al principi em va costar orientar-me pero ara mes o menys ja m'hi he acostumat... i segurament molts us preguntareu: i en el seu carnet d'identitat que hi posa?? doncs aixo mateix: el supermercado Pali 2c N, 1/2c O jajaja es ben gracios.
Aquestes dues ultimes setmanes m'he he dedicat al 100% a una trobada internacional que hi havia de joves de Belgica, Namibia i Nicaragua. Amb ells hem fet tot tipus d'activitats ja fossin turistiques, culturals, amb nens, amb joves o debats sobre temes rellevants com la salud, l'educacio i el medi ambient. Per mi una de les coses mes interessants van ser les visites a hospitals, escoles i comunitats mes desafavorides. He tingut la oportunitat de veure i viure la realitat de moltes persones, de coneixer el funionament i les precaries condicions de la sanitat publica i el mateix amb l'educacio, tan escoles ordinaries com escoles d'educacio especial.
Tot i aixo va haver-hi un punt en concret que em va impactar: vaig anar amb una ONG anomenada Corazones Unidos que treballa per donar suport a nens i nenes amb necessitats edcatives especifiques. El que vaig fer va ser anar a diferents comunitats a visitar diferents families que tenien un membre familiar amb alguna discapacitat. Les propies families varen ser qui em van explicar la seva propia historia i que era allo que la ONG havia fet per ells. Realment van haver histories que em van deixar tocades... son persones que viuen en unes condicions nafastes, en barraques o cases fetes de canyes i chatarra, sense aigua corrent, sense electricitats, etc etc... Es dur coneixer aquesta cara de la moeda, pero no perque sigui dur i doloros ho hem d'amagar, sino treballar perque aixo millori i aquesta gent pugui tirar endavant.
Una altra cosa impactant aqui a Nicaragua es que encara que no ho sembli cada familia dels amics que he fet aqui te una historia ben extranya, cosa que per ells es "normal". Us posare alguns exemples: el germa d'una amiga va matar un tio i esta fugint de la policia, el pare i el tiet d'una altra amiga son alcholics, un noi fa poc es va enterar que el seu pare no era el seu pare sino que el biologic havia matat un tio i havia fugit, una altra amiga els seus dos germans van emmigrar cap els EEUU a peu travassant tot centroamerica, mentre que ara viuen il#legalment alla, el pare d'un altre noi es drogadicte... nenes que es queden embarassades alks 15 anys (el 20 o 25% de joves entre 15 i 19 anys ja son pares)...realment alarmant.
Be, podria estar molta estona mes parlant sobre temes interessants...pero per avui ja n'hi ha prou. Un altra dia m'agradaria aprofundir sobre el tema de l'educacio, la sanitat i la joventud.
(se que aquest texts sense accents fa mal als ulls, discolpeu-me)
Salut i Forca Catalunya
dijous, 11 de juliol del 2013
Terra d'aigua i volcans
Hola famíla,
Ja porto una setmaneta per les amèriques i això té molt bona pinta!! tinc moltes coses per explicar, a veure si us puc fer un resum sense que es faci gaire pesat.
En primer lloc, va ser tota una experiència arribar fins aquí, ja que el viatge va durar unes 48 hores fent nit a Miami...es va fer pesat, però ha valgut la pena.
El primer que m'agradaria destacar és l'amabilitat de la gent i lo acollida que m'he sentit aquests dies, desde el primer dia es van precupar per mi, m'anaven presentant a gent i així he pogut moure'm amb un grupet de persones molt agradables i precupades per mi i la meva estància en aquest país.
Aqui tot és molt diferent, començant per la gent, fins el menjar, les botigues, els carrers, etc... la gent fa vida al carrer, té les portes de les cases obertes i d'alguna manera o altre són molt més oberts que la nostre societat.
Pel que fa al menjar m'he acostumat bastant ràpid, aquí mengen molt frijol, arròs, plàtan fregit, yuca,... alguns dels plats són: el gallopinto, nacatamal, chancho con yuca, etc...
La conducció igual que a molts altres països és perillosa, piten per tot, condueixen sense control i el vehicle te prioritat davant el vianant! així que s'ha d'anar en compte.
Viatjar amb autobús es tota una aventutra, van com a llaunes de sardines amb una calor insoportable, condueixen com si fos una muntanya russa i a cada parada pugen entre 10 i 15 venedors cridant intentant vendre alguna coseta per refrescar-te o per menjar.
Pel que fa a l'idioma podrieu pensar que és fàcil ja que és espanyol...però no us enganyeu, aquí parlen un espanyol molt extrany, ara ja em vaig acostumant però al principi de 3 paraules 2 no les entenia...algunes paraules vulgars utilitzades freqüentment són: bacanat, dea verga, deacachimba, i utilitzen dobles sentits per tot!!!
Pel que fa a la casa on estic allotjada està prou bé, és amplia i tinc el minim per sobreviure.. tot i això hi ha molta pols, vidres trencats, cables q pengen, microones q no funcionen, cadenes del vater q no van... la llum se'n va de tant en tant, l'aigua desapareix quan vol...i un llarg etcetre, però hi estic molt bé i m0'ho prenc amb humor!!
Podria dir que només hi ha tres coses que no m'agraden: els zancudos (mosquits) que m'han acribillat i sembla que tingui la baricela, no existeix la rentadora així que toca rentar a mà, i no hi ha aigua calenta així que les dutxes són ràpides jeje.
finalment per acabar aquest capítol de la biblia us parlo de la seguretat: aquí a la ciutat on em trobo jo és de les més tranquiles, tot i que ells diuen q és segura per altra banda em diuen a la nit no vagi mai sola i que no se m'acodeixi treure el mòbil pel carrer...a més que l'altra dia anavam caminant de nit tranquilament pel carrer i de cop em diuen ' Joana cuidado!! sube sube, métete, métete ahí dentro!' i jo sense saber què passava vaig entrar dins un local...resulta que uns nois s'estaven perseguint i tirant pedres i era millor amagar-se abans que rebre. En canvi la capital si que és més perillosa, allà no se't pot acodir treure un smartphone pel carrer ni treure el moeder per buscar diners, lo adequat és portar lo minim minim i portar lo just a la butxaca per allò que necessitis comprar... a la capital és bastant perillós...
Bé, crec q em podria passar una bona estona més escribit, però millor avui ho deixo aquí i un altre dia explico més anècdotes.
Aquests dies estaré bastant ocupada amb la ong ja que hi ha una trobada internacional i hi ha moltes activitats programades.
Salut!
PD: perdoneu les faltes d'ortografia però he escrit ràpid i en un teclat on tot és diferent)
Al facebook podeu trobar algunes fotografies que he anat fent!
Ja porto una setmaneta per les amèriques i això té molt bona pinta!! tinc moltes coses per explicar, a veure si us puc fer un resum sense que es faci gaire pesat.
En primer lloc, va ser tota una experiència arribar fins aquí, ja que el viatge va durar unes 48 hores fent nit a Miami...es va fer pesat, però ha valgut la pena.
El primer que m'agradaria destacar és l'amabilitat de la gent i lo acollida que m'he sentit aquests dies, desde el primer dia es van precupar per mi, m'anaven presentant a gent i així he pogut moure'm amb un grupet de persones molt agradables i precupades per mi i la meva estància en aquest país.
Aqui tot és molt diferent, començant per la gent, fins el menjar, les botigues, els carrers, etc... la gent fa vida al carrer, té les portes de les cases obertes i d'alguna manera o altre són molt més oberts que la nostre societat.
Pel que fa al menjar m'he acostumat bastant ràpid, aquí mengen molt frijol, arròs, plàtan fregit, yuca,... alguns dels plats són: el gallopinto, nacatamal, chancho con yuca, etc...
La conducció igual que a molts altres països és perillosa, piten per tot, condueixen sense control i el vehicle te prioritat davant el vianant! així que s'ha d'anar en compte.
Viatjar amb autobús es tota una aventutra, van com a llaunes de sardines amb una calor insoportable, condueixen com si fos una muntanya russa i a cada parada pugen entre 10 i 15 venedors cridant intentant vendre alguna coseta per refrescar-te o per menjar.
Pel que fa a l'idioma podrieu pensar que és fàcil ja que és espanyol...però no us enganyeu, aquí parlen un espanyol molt extrany, ara ja em vaig acostumant però al principi de 3 paraules 2 no les entenia...algunes paraules vulgars utilitzades freqüentment són: bacanat, dea verga, deacachimba, i utilitzen dobles sentits per tot!!!
Pel que fa a la casa on estic allotjada està prou bé, és amplia i tinc el minim per sobreviure.. tot i això hi ha molta pols, vidres trencats, cables q pengen, microones q no funcionen, cadenes del vater q no van... la llum se'n va de tant en tant, l'aigua desapareix quan vol...i un llarg etcetre, però hi estic molt bé i m0'ho prenc amb humor!!
Podria dir que només hi ha tres coses que no m'agraden: els zancudos (mosquits) que m'han acribillat i sembla que tingui la baricela, no existeix la rentadora així que toca rentar a mà, i no hi ha aigua calenta així que les dutxes són ràpides jeje.
finalment per acabar aquest capítol de la biblia us parlo de la seguretat: aquí a la ciutat on em trobo jo és de les més tranquiles, tot i que ells diuen q és segura per altra banda em diuen a la nit no vagi mai sola i que no se m'acodeixi treure el mòbil pel carrer...a més que l'altra dia anavam caminant de nit tranquilament pel carrer i de cop em diuen ' Joana cuidado!! sube sube, métete, métete ahí dentro!' i jo sense saber què passava vaig entrar dins un local...resulta que uns nois s'estaven perseguint i tirant pedres i era millor amagar-se abans que rebre. En canvi la capital si que és més perillosa, allà no se't pot acodir treure un smartphone pel carrer ni treure el moeder per buscar diners, lo adequat és portar lo minim minim i portar lo just a la butxaca per allò que necessitis comprar... a la capital és bastant perillós...
Bé, crec q em podria passar una bona estona més escribit, però millor avui ho deixo aquí i un altre dia explico més anècdotes.
Aquests dies estaré bastant ocupada amb la ong ja que hi ha una trobada internacional i hi ha moltes activitats programades.
Salut!
PD: perdoneu les faltes d'ortografia però he escrit ràpid i en un teclat on tot és diferent)
Al facebook podeu trobar algunes fotografies que he anat fent!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)