Trobada Internacional

Hola familia,

Escriure sense accents perque la veritat es que no m'acabo d'entendre amb aquest teclat.

Ja fa tres setmanes que he arribat a aquest pais, i les coses que tinc per explicar son moltes. Avui us explicare alguna petita cuirositat de Nicaragua, i despres us explicare el projecte que he fet les dues derreres setmanes.

Doncs una de les curiositats d'aqui Nicaragua que mes em va sorprendre es que aqui els carrers no tenen noms ni numeros!!! la seva orientacio es basa en el Nord, sud, est i oest. Per exemple si jo vull anar a casa d'algu em diuen: de donde la Farmacia tal, 2 cuadras al norte y media al oeste en la casa verde...
Si, si, aixi es... al principi em va costar orientar-me pero ara mes o menys ja m'hi he acostumat... i segurament molts us preguntareu: i en el seu carnet d'identitat que hi posa?? doncs aixo mateix: el supermercado Pali 2c N, 1/2c O jajaja es ben gracios.

Aquestes dues ultimes setmanes m'he he dedicat al 100% a una trobada internacional que hi havia de joves de Belgica, Namibia i Nicaragua. Amb ells hem fet tot tipus d'activitats ja fossin turistiques, culturals, amb nens, amb joves o debats sobre temes rellevants com la salud, l'educacio i el medi ambient. Per mi una de les coses mes interessants van ser les visites a hospitals, escoles i comunitats mes desafavorides. He tingut la oportunitat de veure i viure la realitat de moltes persones, de coneixer el funionament i les precaries condicions de la sanitat publica i el mateix amb l'educacio, tan escoles ordinaries com escoles d'educacio especial.

Tot i aixo va haver-hi un punt en concret que em va impactar: vaig anar amb una ONG anomenada Corazones Unidos que treballa per donar suport a nens i nenes amb necessitats edcatives especifiques. El que vaig fer va ser anar a diferents comunitats a visitar diferents families que tenien un membre familiar amb alguna discapacitat. Les propies families varen ser qui em van explicar la seva propia historia i que era allo que la ONG havia fet per ells. Realment van haver histories que em van deixar tocades... son persones que viuen en unes condicions nafastes, en barraques o cases fetes de canyes i chatarra, sense aigua corrent, sense electricitats, etc etc... Es dur coneixer aquesta cara de la moeda, pero no perque sigui dur i doloros ho hem d'amagar, sino treballar perque aixo millori i aquesta gent pugui tirar endavant.

Una altra cosa impactant aqui a Nicaragua es que encara que no ho sembli cada familia dels amics que he fet aqui te una historia ben extranya, cosa que per ells es "normal". Us posare alguns exemples: el germa d'una amiga va matar un tio i esta fugint de la policia, el pare i el tiet d'una altra amiga son alcholics, un noi fa poc es va enterar que el seu pare no era el seu pare sino que el biologic havia matat un tio i havia fugit, una altra amiga els seus dos germans van emmigrar cap els EEUU a peu travassant tot centroamerica, mentre que ara viuen il#legalment alla, el pare d'un altre noi es drogadicte... nenes que es queden embarassades alks 15 anys (el 20 o 25% de joves entre 15 i 19 anys ja son pares)...realment alarmant.

Be, podria estar molta estona mes parlant sobre temes interessants...pero per avui ja n'hi ha prou. Un altra dia m'agradaria aprofundir sobre el tema de l'educacio, la sanitat i la joventud.

(se que aquest texts sense accents fa mal als ulls, discolpeu-me)

Salut i Forca Catalunya