Quantitat
o qualitat?
Normalment
si ens fan aquesta pregunta molts de nosaltres respondrem "qualitat"
sense dubtar-ho gaire. Doncs generalment aquí a Nicaragua les coses funcionen
en quantitat i no qualitat. Deixeu-me dir abans de res, que això no és sinònim
de negatiu, sinó depenent de la perspectiva en què ho mirem.
Volem
que els nens vagin a l'escola: Doncs posem a 40 alumnes de cinc i sis anys
en una classe; així tenim un alt percentatge de nens que van a l'escola. Però
la qualitat de l'educació quina és? Això no surt a les estadístiques del Gobern.
Però
es clar, és millor que hi hagi pocs nens a classe i una bona educació mentre hi
ha molts nens al carrer? o és millor que hi hagi molts nens a classe i una
baixa qualitat d'educació i pocs nens al carrer?
Què en penseu
vosaltres? A mi se’m fa difícil dir una de les dues opcions. Ja m’agradaria que
hi hagués un equilibri i tot fos perfecte, però sembla que no és tan fàcil.
Així que us animo a respondre aquesta pregunta o a pensar-hi.
Frijoles
Camagues o Remojados?
Vosaltres us
en rieu de mi amb el tema dels frijoles, però poca broma perquè els frijoles són
vida!! Desgraciadament aquest any hi ha una gran sequera a Centro-Amèrica, això
ha provocat que tota l’agricultura hagi fet figa. En conseqüència els
imprescindibles frijoles han pujat de preu, tant que han triplicat el preu (de
10 córdobas la “libra” a 28 i 30 córdobas la “libra”). En vista d’aquest
problema el Gobern ha inventat els "frijoles solidarios", on l’estat paga una
part de la “libra”. Un dia abans un cotxe amb altaveus anuncia que l’endemá
arriben els "frijoles solidarios" a la ciutat/barri o comunitat del camp, així
la gent es prepara per fer una llarga cua al costat del camió i comprar els
frijoles a meitat de preu. Amb tot això no deixem de banda la gran campanya
publicitaria que fa el Gobern aprofitant aquestes ocasions, en alguns casos
exagerada.
Doncs sí, al
final somiaré amb frijoles. Quan nosaltres anem al metge i estem a la sala d’espera
tothom està en silenci esperant el seu torn, com a molt hi ha alguna iaia que
conversa amb alguna persona i fa safareig del que passa al barri. Aquí a
Nicaragua la cosa canvia una mica. A la gent li agrada parlar i sobretot,
sobretot “cotillejar”. Però... hi ha una conversa bàsica que us explico a
continuació. Ahir quan estava a la sala
d’espera del metge (tinc un virus intestinal d’aquests ben agradables) va passar
un home amb un sac cridant: “frijoles camagues!!!”. Òbviament el senyor venia
frijoles, però venia frijoles camagues!! Què vol dir això? Doncs que són de
qualitat, suaus i ben bons. Una dona es va interessar per comprar-li una lliure
al veure que el preu era més baix de lo normal, però altres persones que
estaven a la mateixa sala d’espera es van estranyar. Seguidament la sala d’espera
del metge es va convertir en una peixateria. Tothom donava la seva opinió de si
els frijoles eren camagues (bona qualitat) o remojados (baixa qualitat), tothom
els tocava, s’aixecaven, miraven, es deien coses entre elles, etc... jo a 38,5
de febre m’ho mirava amb curiositat. Finalment van arribar a la conclusió que l'home els enganyava. La broma va durar uns 20 minuts ben bons.
I si us esteu
fent aquesta pregunta...sí! a la sala d’espera del metge entre gent venen tot
tipus de coses.
Salut!
Visca Catalunya!
Salut!
Visca Catalunya!