QUÈ ÉS NORMAL?

És difícil catalogar les coses en ser normals o no. Normalment diem que quelcom és normal quan és el que pensa la majoria, però... jo ara sóc minoria i hi ha moltes coses que per mi no són normals!! Així que ho deixaré en dir que són coses estranyes i curioses per mi. A continuació us presento un parell d’anècdotes.

Bateig:

Permeteu-me començar amb una anècdota religiosa i penseu si us haguéssiu quedat igual que jo: L’altre dia vaig presenciar un bateig evangèlic o evangelista (no sé com es diu). M’hi van convidar? No, Era en una església? No. El fet és que estàvem amb uns amics a un “rancho” amb piscina sota una cabanya prenent un refresc i de cop i volta van arribar unes quaranta persones que van rodejar la piscina petita, la de nens. Un home va començar a dir unes paraules i de cop i volta amb traje, corbata i sabates incloses es va ficar poc a poc dins de la piscina fins que li va cobrir la cintura. Rere seu el van seguir 5 dones que de igual manera van entrar vestides a la piscina. Seguidament l’home va anar agafant dona per dona i les va anar remullant per batejar-les mentre  ell deia unes paraules i la resta de persones cantaven amb alegria i picant de mans. Com podeu comprendre la meva cara va ser de pasta de moniato... En canvi els amics amb qui estava no es van immutar, per ells era normal.

Noms:

A molts de vosaltres ja us he anat comentant que aquí la gent té noms ben estranys. Però bé, ho torno a escriure per persones que encara no ho coneixen.

A continuació us poso una llarga llista de noms de persones Nicaragüencs: Bayardo, Darling, Byron, Ruddy, Rommel, Leonel,  Hamilton, Hilton, Mayerling, Valeska, Oneida, Sobeyda, Jassary, Jader, Lesther, Massiel, Giuliana, Yasser, Jared, Karina, Kenya, Holman, Amaru, Inglismar, Loblan, Wendy, Josseling, Walkiria, Nayelis, Zulma, Wilder, Edwin, Gerald, Namir, Irvin, Dariel, Ariel, Isaiana, Urania, Elyasser, Olmos, Masia, Greichel, Maicol, i un llaaaaaaaaaarg etcètera.

Però, recordem que aquí és obligatori que cada persona tingui dos noms, així que imagineu-vos lo divertit que pot arribar a ser!!

Per altra banda conec uns bessons que un es diu Guillermo i l’altre William, i uns altres bessons que un es diu Dennis i l’altre Dennise home i dona respectivament, o uns germans que un es diu Leonel i l’altre Leonela... En fi, podríem estar una bona estona rient i comentant-ho.

Pròximament... més curiositats!! Espero que ho gaudiu i ho passeu bé llegint.

Salut!

“El MAR i el CEL m’ajuden a recordar-te dia a dia, allà on siguis et dic que et recordo i t’estimo”

Viatge en bus!

Des de ben petita he recorregut llargs quilòmetres dins un cotxe o un autobús, primer amb la família voltant Europa, amb el cau anant d’excursió, amb les sortides de l’escola, etc. Sempre m’ha agradat viatjar en autobús.

Els viatges en bus per Nicaragua són diferents, però m’encanten. M’agraden especialment si hi ha lloc per seure i no has d’estar embotit com en una llauna de sardines, que sovint és el que passa. Si viatges en bus a Nicaragua has de tenir molta paciència i saber que no tindràs el teu espai vital. Estaràs enganxat amb altres persones, et passaran el braç, les bosses i sacs per damunt, t’empentaran i sobretot et donaran cops de cul per passar. L’ajudant del conductor cridarà: “caminemos caminemos que al fondo hay lugar”,però tu miraràs i veuràs que no hi cap ni una agulla!!!

Cal recordar que els autobusos que s’utilitzen a Nicaragua són antics autobusos escolars dels Estats Units. Amb això vull dir que aquests autobusos vells i pintats de tots colors estan adaptats per nens, i els seients són ben estrets...on hi haurien d’anar asseguts dos nens, ara hi van dos adults...per això sovint et queda mitja nalga fora del seient.

M’agrada trobar lloc, seure al costat de la finestra i que l’aire xoqui contra la meva cara i despentini els meus cabells. Em relaxa mirar per la finestra i veure els paisatges d’aquesta terra, sentir com van variant les olors depenent per on passes; olor de camp, olor a menjar, olor a fems, olor a cremat ja que el bus és vell i de tan forçar-lo es queixa, etc. L’autobús va carregat a més no poder, va ple per dins i per fora. A dins tots som sardines, i el sostre va ple de sacs i caixes de gent que transporta verdures o alguns objectes d’un poble a un altre. Però a dins, a part de ser sardines també hi ha gallines, conills i lloros!! No és tan comú que te’ls trobis, però avui justament viatjant amb un autobús he compartit espai amb una gallina que anava a la falda d’una dona, un conill com si fos el bebè d’una altre dona i un lloro.

Passem per un poble i l’enrenou comença. El bus para a una parada i se senten crits: “papas, papas, papitaaaaaas!  Tomate, cebolla, chiltoma!!! Cajetaaaaaaaaaaaaaaaaas!! Bigoróooooooooon!! Fresco fresco frescooooo!!! Gaseosa a 10 la gaseosaaaa!! Helà helà helà agua helàaaaa!!!  El lote, el lote , el loteeeeee!! Güirila con cuajada güirilaaaa!!” Unes deu o quinze persones rodegen l’autobús i entren a dins per intentar vendre alguna cosa, et van posant les coses per davant i van preguntant: “que va a llevar?”... fins que el conductor decideix posar en marxa altre cop el bus i tots els venedors van saltant per esperar el proper que passi. És curiós que tots els venedors utilitzen el mateix to de veu per cridar allò que venen, deuen tenir demostrat que així fan més bona publicitat. Quan ja tots han sortit i l’autobús ja està en marxa, l’ajudant del conductor es queda amb la porta oberta i mig cos a fora cridant el destí del bus.

Per altra banda hi ha dos altres tipus de persones que pugen als autobusos. Uns són els venedors de medicaments i solucions màgiques i els que venen caramels o llibretes. Els altres són els predicadors. Lo curiós és que tots comencen el seu discurs amb les mateixes paraules, us poso un exemple: “muy buenos dies a todos, que dios los bendiga. Seguramente verdad, no soy la primera persona que sube a este autobús para venderles un produtco verdad, però les pido que les robe unos minutos de este día que dios nos ha regalado para ofrecerles este magnifico producto. Éste lleva las vitamines A, B, C,  a veces se venden y a veces no...XD”. Pel que fa als predicadors, et llegeixen diferents apartats de la Bíblia amb la seva reflexió.

Desgraciadament a vegades també pugen nens i nenes demanant diners per poder-se comprar el material escolar.

Finalment, dir que per viatjar en un autobús has de tenir confiança amb el conductor, tenir força , equilibri i valentia. Confiança perquè condueixen sense tenir miraments, accelerant, frenant i esquivant els obstacles que es troba per la carretera, força i equilibri per aguantar dret dins aquesta atracció i valentia per quan s’acosta la teva parada poder travessar el mar de gentada, arribar a la porta i saltar sense que l’autobús hagi parat del tot...ja que així no perden temps parant.

Per acabar volia remarcar que no existeixen parades d’autobús físiques, és a dir que has de conèixer a quines cantonades para per situar-te allà i fer-li senyals de que vols pujar.

Doncs amb tot aquest espectacle, sincerament m’encanta!! M’encanta relaxar-me una estona i observar tota aquesta gent que va i ve...m’encanta observar aquesta cultura i aquest estil de vida. En definitiva, m’encanta.

Salut!