Viatge en bus!

Des de ben petita he recorregut llargs quilòmetres dins un cotxe o un autobús, primer amb la família voltant Europa, amb el cau anant d’excursió, amb les sortides de l’escola, etc. Sempre m’ha agradat viatjar en autobús.

Els viatges en bus per Nicaragua són diferents, però m’encanten. M’agraden especialment si hi ha lloc per seure i no has d’estar embotit com en una llauna de sardines, que sovint és el que passa. Si viatges en bus a Nicaragua has de tenir molta paciència i saber que no tindràs el teu espai vital. Estaràs enganxat amb altres persones, et passaran el braç, les bosses i sacs per damunt, t’empentaran i sobretot et donaran cops de cul per passar. L’ajudant del conductor cridarà: “caminemos caminemos que al fondo hay lugar”,però tu miraràs i veuràs que no hi cap ni una agulla!!!

Cal recordar que els autobusos que s’utilitzen a Nicaragua són antics autobusos escolars dels Estats Units. Amb això vull dir que aquests autobusos vells i pintats de tots colors estan adaptats per nens, i els seients són ben estrets...on hi haurien d’anar asseguts dos nens, ara hi van dos adults...per això sovint et queda mitja nalga fora del seient.

M’agrada trobar lloc, seure al costat de la finestra i que l’aire xoqui contra la meva cara i despentini els meus cabells. Em relaxa mirar per la finestra i veure els paisatges d’aquesta terra, sentir com van variant les olors depenent per on passes; olor de camp, olor a menjar, olor a fems, olor a cremat ja que el bus és vell i de tan forçar-lo es queixa, etc. L’autobús va carregat a més no poder, va ple per dins i per fora. A dins tots som sardines, i el sostre va ple de sacs i caixes de gent que transporta verdures o alguns objectes d’un poble a un altre. Però a dins, a part de ser sardines també hi ha gallines, conills i lloros!! No és tan comú que te’ls trobis, però avui justament viatjant amb un autobús he compartit espai amb una gallina que anava a la falda d’una dona, un conill com si fos el bebè d’una altre dona i un lloro.

Passem per un poble i l’enrenou comença. El bus para a una parada i se senten crits: “papas, papas, papitaaaaaas!  Tomate, cebolla, chiltoma!!! Cajetaaaaaaaaaaaaaaaaas!! Bigoróooooooooon!! Fresco fresco frescooooo!!! Gaseosa a 10 la gaseosaaaa!! Helà helà helà agua helàaaaa!!!  El lote, el lote , el loteeeeee!! Güirila con cuajada güirilaaaa!!” Unes deu o quinze persones rodegen l’autobús i entren a dins per intentar vendre alguna cosa, et van posant les coses per davant i van preguntant: “que va a llevar?”... fins que el conductor decideix posar en marxa altre cop el bus i tots els venedors van saltant per esperar el proper que passi. És curiós que tots els venedors utilitzen el mateix to de veu per cridar allò que venen, deuen tenir demostrat que així fan més bona publicitat. Quan ja tots han sortit i l’autobús ja està en marxa, l’ajudant del conductor es queda amb la porta oberta i mig cos a fora cridant el destí del bus.

Per altra banda hi ha dos altres tipus de persones que pugen als autobusos. Uns són els venedors de medicaments i solucions màgiques i els que venen caramels o llibretes. Els altres són els predicadors. Lo curiós és que tots comencen el seu discurs amb les mateixes paraules, us poso un exemple: “muy buenos dies a todos, que dios los bendiga. Seguramente verdad, no soy la primera persona que sube a este autobús para venderles un produtco verdad, però les pido que les robe unos minutos de este día que dios nos ha regalado para ofrecerles este magnifico producto. Éste lleva las vitamines A, B, C,  a veces se venden y a veces no...XD”. Pel que fa als predicadors, et llegeixen diferents apartats de la Bíblia amb la seva reflexió.

Desgraciadament a vegades també pugen nens i nenes demanant diners per poder-se comprar el material escolar.

Finalment, dir que per viatjar en un autobús has de tenir confiança amb el conductor, tenir força , equilibri i valentia. Confiança perquè condueixen sense tenir miraments, accelerant, frenant i esquivant els obstacles que es troba per la carretera, força i equilibri per aguantar dret dins aquesta atracció i valentia per quan s’acosta la teva parada poder travessar el mar de gentada, arribar a la porta i saltar sense que l’autobús hagi parat del tot...ja que així no perden temps parant.

Per acabar volia remarcar que no existeixen parades d’autobús físiques, és a dir que has de conèixer a quines cantonades para per situar-te allà i fer-li senyals de que vols pujar.

Doncs amb tot aquest espectacle, sincerament m’encanta!! M’encanta relaxar-me una estona i observar tota aquesta gent que va i ve...m’encanta observar aquesta cultura i aquest estil de vida. En definitiva, m’encanta.

Salut!