11 de setembre de 2012, manifestació històrica per Catalunya on milers de
persones es concentren a la Ciutat de Barcelona per expressar el seu pensament
en relació a la independència de Catalunya.
11 de setembre de 2013, centenars de milers de persones s’uneixen les mans
per crear una cadena humana de 420km que travessi tot un país sencer, Catalunya.
Sincerament no tinc paraules per explicar el que ahir vaig sentir quan a la
nit, després de passar un dia de burocràcia per la capital de Nicaragua, vaig
arribar a casa i vaig mirar el facebook i les notícies dels diaris digitals. Aquella
sensació d’enyorança de la teva pròpia terra estava dins del meu cos, però
veure la força i el sentiment de lluita d’un poble...espectacular, no tinc
paraules.
També ha estat espectacular veure com hi ha hagut moltes ciutats del món
que han col·laborat en la via catalana, Managua (Nicaragua) una d’elles.
No puc dir res més que gràcies a tots per fer possible un acte que ha
arribat a tot el món. Ara però no ens podem aturar i no podem deixar que el
govern de Catalunya afluixi els motors, ans al contrari, hem de continuar
lluitant fins el final.
Doncs després d’una mica de llagrimeta, com a cada entrada ara us explico
alguna curiositat d’aquest preciós país, Nicaragua.
El que ara us explicaré va especialment dirigit a les noies. Si alguna noia
té la moral baixa i necessita que li tirin algun “piropo” que no dubti en venir
a Nicaragua, aquí cada 50 metres que caminis hi haurà un home que et dirà
alguna cosa. L’altre dia els vaig contar, i després de caminar un recorregut de
6 carrers, van haver-hi 6 persones que em varen dir alguna cosa. Si us sóc
sincera, ara faig broma, però en realitat és una cosa molt incomoda ja que vas tranquil·lament
pel carrer i no saps on mirar quan algun home sigui de l’edat que sigui et llança
un comentari. Són persones d’entre 14 i 70 anys que no tenen problema en
mirar-te de dalt a baix. El problema que hi ha és que algunes d’aquestes persones
van acompanyades de nens i nenes quan et fan algun comentari, no tenen cap mena
d’escrúpols. D’aquesta manera els més petits aprenen dels adults... doncs bé, aquesta
és una anècdota no tant agradable, però no deixa de ser una realitat. (Aquesta
és la meva humil opinió, però pot ser que hi hagi noies que això els agradi).
VISCA CATALUNYA! ENDAVANT!
Si Joana es una llàstima que no poguessis participar en la Via Catalana, però ets jove i altres coses tindràs importants a la teva vida. En quan els piropos, suposo que deu ser degut a la poca formació i educació del país. Per tant hi tens molta feina a Nicaragua, però pensa en tornar, ja que aquí també hi ha molta roba i poc sabó, i tant neta que la volem.
ResponEliminaUna abraçada Josep