Festes mexicanes i nicaragüenques

Altre cop vaig volar cap un altre país, cap a Mèxic. Feia anys que tenia ganes de visitar la família catalano-mexicana i el desembre vaig tenir la oportunitat de fer-ho.

De nou vaig tenir aquella magnifica sensació de neguit abans d’agafar un avió per conèixer una nova terra. Què em torbaria a Mèxic? Hi havia gent que em deia que vigilés, que era molt perillós, d’altres que estigués tranquil·la a DF, que hi havia molta cultura, que era un país desenvolupat, que hi havia molta pobresa, que era preciós, etc. Doncs suposo que ningú i tots tenien la raó. Mèxic és un país molt gran i amb moltíssima varietat on hi pots trobar de tot. Només DF té 23 milions d’habitants i cada barri sembla una ciutat completament diferent al barri veí.

Podria explicar moltes coses de Mèxic però només us diré les dues coses que més em van impactar: en primer lloc la immensitat de la ciutat, és brutal arribar de nit amb l’avió i veure una gran extensió de llums que no s’acaben mai!!! Si no m’equivoco la ciutat de Mèxic fa 50km de punta a punta, 5 vegades més que Barcelona. Això implica que quan et mous per la ciutat i vols anar algun lloc et diguin: està a prop, a uns 10 km... Per altra banda, tots coneixem que a Mèxic els agrada molt el chile, el menjar picant. Però no em podia imaginar que fos tan exagerat. A la tau la d’un restaurat et posen 6 o 7 pots de diferents tipus de chile!! A part que li posen chile a tot tipus de menjar o beure, a la cervesa, als gelats, a la fruita, etc... si menges com un mexicà preparat perquè et surti foc de la boca, el nas i les orelles.

A part de fer el turista per la ciutat, vull agrair a la família de Mèxic i als tiets que viuen allà per la bona acollida i per fer-me sentir coma casa, va ser una molt bona experiència passar els dies de Nadal a DF.

Després d’aquests bons dies per terres Mexicanes vaig tornar cap a Nicaragua a passar el cap d’any. També va ser una experiència diferent. Vaig sopar amb la família d’una amiga i a les 12 en punt els petards van començar a explotar i vam trencar i ballar la típica pinyata. Vaig passar una bona estona i va ser divertit viure-ho diferent, però desgraciadament no tota la nit va ser de flors i violes, alguns successos a la ciutat van fer que a la matinada la festa girés la truita i tot canviés. En la pròxima entrada us ho explicaré.

Molt bon any per tots i totes, i sobretot...

Salut!