21 hiverns i 2 estius

Així és, he celebrat 21 hiverns i 2 estius. He celebrat el meu aniversari 21 cops en el fred hivern de Barcelona, 1 cop al calorós estiu de Xile i 1 cop al tròpic estiu de Nicaragua. Sempre es fa estrany ser fora de casa per aquestes dates, però sigui on sigui ho celebro amb ganes i amb noves experiències.

Se’m acumula la feina i la quantitat de coses que tinc per explicar són moltíssimes, així que avui intentaré fer petits paràgrafs amb diferents temes.

La Puríssima: petards, música i rosaris són els elements principals per aquestes festes que duran aproximadament 15 dies. El crit oficial durant tots aquests dies és: “QUIÉN CAUSA TANTA ALEGRÍA? LA IMMACULADA CONCEPCIÓN DE MARÍA!!!” “MARIA DE NICARAGUA!! NICARAGUA DE MARÍA!!” “QUE VIVA LA VIRGEN! VIVA!!” També utilitzen aquest crit per fer el que anomenen “la ·griteria” on la gent va passant per les cases cridant: “quien causa tanta alegria?” i els de dins la casa responen: “la concepción de Maria” mentre els regalen uns caramels o un plat de Marol. Però quan a la família se li ha acabat el que tenia per regalar, quan els criden: “quien causa tanta alegria?” els de la casa responen: “Se acabó lo que había!!”

Festa final de curs NADAL: divendres 13 vàrem fer la festa de final de curs a la Sala Infantil, va ser bonic veure com molts nens i nenes participaven a la festa amb representacions i nadales. Érem aproximadament unes 250 persones a la sala quan de cop i volta enmig de l’acte em fan sortir davant de tothom, tots es posen d’acord i em comencen a cantar “las mañanitas” (típica cançó nicaragüenca que es canta quan algú fa anys). Ja us podeu imaginar la meva cara vermella davant tota aquella gentada, però realment s’agreix un detall com aquest. Molt bonic.

Deixeu-me dir que em costa tenir la sensació de Nadal amb aquesta calor, pantalons curts i màniga curta.

Si-Si: finalment sembla que tenim data i pregunta per la consulta, podem estar més o menys d’acord amb les preguntes proposades, però sembla que això tira endavant, feia molts anys que esperàvem alguna cosa similar, així que no ens rendim, ni un pas enrere!! I Aquí us deixo les meves preguntes: - Torno a Barcelona? En cas afirmatiu, quan? :)

Mèxic: volar, volar i conèixer. Com sabeu aquesta és la meva passió. Afortunadament tinc la possibilitat d’anar a passar els dies de Nadal en aquest país i compartir-ho amb la família que desde fa dècades va decidir emprendre una nova vida en terres centro-americanes.

La música: la música és un element essencial a Nicaragua, tenen una cultura musical molt gran, això no vol dir que sempre sigui de qualitat, però la tenen present en tots moments. És bonic com en totes les festes hi ha bandes que toquen, com pels carrers sona la música, com els nens i nenes tenen sempre interès en cantar i ballar, com sempre fan el possible perquè la música acompanyi les activitats. El tipus de música que més sona a les festes és la bachata, la cúmbia i la salsa, però el tipus de música que escolten a l’autobús i a la radio acostumen a ser caçons romàntiques dels anys 80 i 90. L'instrument nacional de Nicaragua és la Marimba.

Tinc més temes dels que podria parlar, però com tinc poc temps, prefereixo escriure’ls amb més calma de manera que es faci més divertit i interessant a l’hora de llegir-los.

Visca Catalunya lliure...

...i com sempre SALUT!

PD: us deixo amb algunes fotos d’algunes activitats que he fet durant els últims dies amb la Sala Infantil.