Ja arriba l’estiu i amb aquest noves
experiències i nous mons.
Sembla que una etapa de la vida s’ha acabat i
en comença una de nova. Han estat 4 anys plens de feina, classes, treballs i
mal de caps tot i que entremig també hi ha hagut moments màgics, viatges, Erasmus
i alegria. Ara ja puc dir que ja sóc mestra... (em falta saber una nota, però
creuem els dits).
El tren de la vida té diferents etapes,
diferents estacions, diferents viatges, alguns més bons i altres no ho son tant,
tot i això de tot te n’emportes un record, una experiència i un aprenentatge.
Ara no abandono el tren sinó que canvio de
direcció cap a una nova estació: Nicaragua. Altre cop agafo un avió amb un nou
destí a la vegada que els nervis comencen a córrer pel meu cos amb les típiques
preguntes de... “com serà? m’agradarà? M’hi sabré adaptar? I la gent? I el
menjar? Etc...”
Per aquells que us pregunteu què hi vaig a
fer, ara us en faig cinc cèntims: Emprenc aquest viatge sola. Allà he contactat
amb una ONG local que s’anomena “Jóvenes para jóvenes” els quals organitzen
activitats i xerrades per els joves i nens de la ciutat (Ciudad Darío). Jo
col·laboraré amb ells preparant tot allò que sigui necessari.
Aquesta ONG està agermanada amb una gent de
Bèlgica i de Namíbia, i dóna la casualitat que al cap d’una setmana d’arribar a
Nicaragua fan una trobada internacional amb gent dels tres països. Per aquesta
trobada s’ha organitzat diverses activitats tan turístiques com visites a
escoles, hospitals, zones rurals amb unes respectives xerrades i debats de cada
tema. Penso que aquest programa m’ajudarà a conèixer bé el país i aprofundir en
aspectes essencials d’una societat i una cultura nova. Un cop s’acabi aquest
programa internacional jo continuaré a Nicaragua col·laborant amb aquesta gent.
La veritat és que té molt bona pinta i sona molt interessant... a veure com va.
Doncs bé, si tot va bé estaré per les Amèriques
fins el setembre podent gaudir d’un país petit però ple de cultura i de vida.
Abans d’acabar m’agradaria recordar el gran
concert d’ahir la nit, un concert que ens obre camí cap a la llibertat, cap el
dret a decidir i si és possible cap a la independència.
Així que...VISCA LA TERRA LLIURE
que n'ets de guapa!
ResponElimina