És difícil catalogar les coses en ser normals o no. Normalment diem que
quelcom és normal quan és el que pensa la majoria, però... jo ara sóc minoria i
hi ha moltes coses que per mi no són normals!! Així que ho deixaré en dir que
són coses estranyes i curioses per mi. A continuació us presento un parell d’anècdotes.
Bateig:
Permeteu-me començar amb una anècdota religiosa i penseu si us haguéssiu
quedat igual que jo: L’altre dia vaig presenciar un bateig evangèlic o evangelista
(no sé com es diu). M’hi van convidar? No, Era en una església? No. El fet és
que estàvem amb uns amics a un “rancho” amb piscina sota una cabanya prenent un
refresc i de cop i volta van arribar unes quaranta persones que van rodejar la piscina
petita, la de nens. Un home va començar a dir unes paraules i de cop i volta amb
traje, corbata i sabates incloses es va ficar poc a poc dins de la piscina fins
que li va cobrir la cintura. Rere seu el van seguir 5 dones que de igual manera
van entrar vestides a la piscina. Seguidament l’home va anar agafant dona per
dona i les va anar remullant per batejar-les mentre ell deia unes paraules i la resta de persones cantaven
amb alegria i picant de mans. Com podeu comprendre la meva cara va ser de pasta
de moniato... En canvi els amics amb qui estava no es van immutar, per ells era
normal.
Noms:
A molts de vosaltres ja us he anat comentant que aquí la gent té noms ben estranys.
Però bé, ho torno a escriure per persones que encara no ho coneixen.
A continuació us poso una llarga llista de noms de persones Nicaragüencs:
Bayardo, Darling, Byron, Ruddy, Rommel, Leonel, Hamilton, Hilton, Mayerling, Valeska, Oneida,
Sobeyda, Jassary, Jader, Lesther, Massiel, Giuliana, Yasser, Jared, Karina,
Kenya, Holman, Amaru, Inglismar, Loblan, Wendy, Josseling, Walkiria, Nayelis,
Zulma, Wilder, Edwin, Gerald, Namir, Irvin, Dariel, Ariel, Isaiana, Urania,
Elyasser, Olmos, Masia, Greichel, Maicol, i un llaaaaaaaaaarg etcètera.
Però, recordem que aquí és obligatori que cada persona tingui dos noms,
així que imagineu-vos lo divertit que pot arribar a ser!!
Per altra banda conec uns bessons que un es diu Guillermo i l’altre
William, i uns altres bessons que un es diu Dennis i l’altre Dennise home i
dona respectivament, o uns germans que un es diu Leonel i l’altre Leonela... En
fi, podríem estar una bona estona rient i comentant-ho.
Pròximament... més curiositats!! Espero que ho gaudiu i ho passeu bé
llegint.
Salut!
“El MAR i el CEL m’ajuden a recordar-te dia a dia, allà on siguis et dic
que et recordo i t’estimo”
Hauras d'acabar escribint una novela!
ResponEliminaQue bonica l'ultima frase, joana, jo tb recordo i estimo al Marcel! Petons guapa!
Molt be Joana, Els teus escrits són NORMALMENT bons i els esperem. Segueix.
ResponEliminaJosep
Joana, ara m'he adonat d'on ve que t'agradi tant Nicaragua. Les similituds en les arrels entre els nicaragüencs i els catalans són més profundes i antigues del que et penses. Venen ja d'abans del preuat català Jaume I. No et pensis que els nicaragüencs són més rars que nosaltres amb els noms. En els nostres orígens, tenim moltes similituds. En Ramon Borrell (992) va tenir un fill que li posà Berenguer Ramon, el qual va tenir un fill que es va dir Ramon Berenguer (I). Aquest, quan va tenir bessons els va anomenar Ramon Berenguer (II) i Berenguer Ramon, i després van venir Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. Les dones de l'època no tenien res a envejar als noms de les de Nicaragua: la dona d'en Ramon Borell es deia Ermessenda, la dona de Ramon Berenguer I es deia Almodis, però no oblidis, que Ramon Berenguer I, abans de tenir els bessons amb Almodis, va tenir un altre fill d'un altre matrimoni previ que es va dir Pere Ramon. Amb aquesta nissaga ja apareix el nom de Catalònia. I seguint amb el tema noms, Ramon Berenguer IV, amb 26 anys, es casa amb la Peronella, i és així que ja tenim Catalunya i Aragó junts. Després ja venen Alfons II, Pere el Catòlic, Jaume I i bla,bla,bla......, i aquest se'ns casa amb Violant d'Hongria, de la qual sovint, el Jordi, el Josep, la Tona, el Marki, jo,...., en anar a Blancafort, contemplem la seva tomba restaurada per Hongaresos (no pas per catalans, que era massa car) quan anem a escoltar com canten les monges de Vallbona.
ResponEliminaJa veus Joana, ara entendràs moltes coses de les teves arrels catalanes.
Ah!, també m'agrada molt l'última frase. Tots el recordem i l'estimem, i està bé poder-ho dir.
mama
Joana... m'encanten els teus escrits.. i no només perquè siguis la meva filla. És que els trobo molt bons.
ResponEliminaLa darrera frase.... genial !!!!
I l'escrit erudit de la mama....un gran complement.
Papa
Collins quin nivellàs! Joana segueix escrivint :) I mama, d'on ha sortit això? Deuries estar estudiant una bona estona per clavar-la jeje
ResponElimina