Propera parada...Nicaragua

Ja arriba l’estiu i amb aquest noves experiències i nous mons.

Sembla que una etapa de la vida s’ha acabat i en comença una de nova. Han estat 4 anys plens de feina, classes, treballs i mal de caps tot i que entremig també hi ha hagut moments màgics, viatges, Erasmus i alegria. Ara ja puc dir que ja sóc mestra... (em falta saber una nota, però creuem els dits).

El tren de la vida té diferents etapes, diferents estacions, diferents viatges, alguns més bons i altres no ho son tant, tot i això de tot te n’emportes un record, una experiència i un aprenentatge.

Ara no abandono el tren sinó que canvio de direcció cap a una nova estació: Nicaragua. Altre cop agafo un avió amb un nou destí a la vegada que els nervis comencen a córrer pel meu cos amb les típiques preguntes de... “com serà? m’agradarà? M’hi sabré adaptar? I la gent? I el menjar? Etc...”

Per aquells que us pregunteu què hi vaig a fer, ara us en faig cinc cèntims: Emprenc aquest viatge sola. Allà he contactat amb una ONG local que s’anomena “Jóvenes para jóvenes” els quals organitzen activitats i xerrades per els joves i nens de la ciutat (Ciudad Darío). Jo col·laboraré amb ells preparant tot allò que sigui necessari. 

Aquesta ONG està agermanada amb una gent de Bèlgica i de Namíbia, i dóna la casualitat que al cap d’una setmana d’arribar a Nicaragua fan una trobada internacional amb gent dels tres països. Per aquesta trobada s’ha organitzat diverses activitats tan turístiques com visites a escoles, hospitals, zones rurals amb unes respectives xerrades i debats de cada tema. Penso que aquest programa m’ajudarà a conèixer bé el país i aprofundir en aspectes essencials d’una societat i una cultura nova. Un cop s’acabi aquest programa internacional jo continuaré a Nicaragua col·laborant amb aquesta gent. La veritat és que té molt bona pinta i sona molt interessant... a veure com va.

Doncs bé, si tot va bé estaré per les Amèriques fins el setembre podent gaudir d’un país petit però ple de cultura i de vida.

Abans d’acabar m’agradaria recordar el gran concert d’ahir la nit, un concert que ens obre camí cap a la llibertat, cap el dret a decidir i si és possible cap a la independència.

Així que...VISCA LA TERRA LLIURE

Notícies fresques

Això semblava estar abandonat, mort i podrit. Però perquè no, ara que ve la primavera fer reviure aquest blog ple de notícies i d’anècdotes!

Vaig iniciar aquest blog quan vaig emprendre l’aventura de Xile, però com vaig prometre les aventures no es van acabar allà sinó que encara me n’esperen moltes més.

He passat un curs una mica deprimit, trist i ple de feina, però per sort hi ha hagut gent al meu voltant que cada dia m’ha intentat fer veure que encara hi ha molt per fer en aquesta vida.

He pogut anar fent sortidetes i excursions per Catalunya, i fins i tot al nord d’Europa, a Suècia a veure un gran amic, l’Oriol. I demà m’espera un altre viatget a veure el meu estimat germà Guillem a Berín, si, si, aquest boig que va anar de Barcelona a Barlín amb bicicleta. Demà serà un gran viatge amb tots els cosins Oliveres que tenim unes ganes boges de viatjar i conèixer món.

Però com molts sabeu no m’agrada estar quieta a Barcelona, sinó que m’agrada sortir, conèixer ciutats, pobles, països i cultures i és per això que ja tinc en ment el meu pròxim gran viatge. Un viatge especial amb inici però sense data final. Si, ja se que esteu frisant saber quin és el meu destí... doncs amb el blog dic oficialment que aquest estiu me’n vaig altre cop cap a les Amèriques, l’Amèrica central, a Nicaragua. Serà una experiència diferent, totes ho són de diferents, però allà no hi vaig a estudiar, no hi vaig a fer turisme, sinó a fer un voluntariat i si és possible a buscar feina. Què vol dir això? Que tinc bitllets per dos mesos, però si la cosa va bé això es pot allargar indefinidament.

L’experiència de marxar a Xile durant mig any va ser molt bona i em va fer sentir molt bé. És per aquest motiu que m’he animat a marxar altre cop de Catalunya i buscar una vida diferent a un altre lloc del món.

Pot ser que l’experiència no surti bé, que no m’agradi o el que sigui, però... si no ho provo no ho sabré mai! Així que a principis de juliol un avió m’espera per marxar.

AIXÒ S’ESTÀ ACABANT!

Pels que sou de cau, ja sabeu quin és l’origen d’aquesta frase. Pels que no ho sou, podeu buscar al Google: Xarbot en moviment!

Doncs com molt bé diu el títol d’aquesta entrada, això s’està acabant, això de Xile arriba a la seva fi i amb ella m’emporto molts records. El dia que vaig arribar no coneixia res d’aquest país desconegut ni a ningú, però poc a poc em vaig anar situant, vaig anar coneixent gent, llocs i recons de la ciutat i la zona. 

Era Nadal del 2010 quan vaig rebre la notícia que m’havien acceptat per anar a estudiar a Xile. Estava a l’altre punta del món, a Àsia amb els germans. La decisió de marxar de Catalunya durant un temps no va ser fàcil, i per això he d’agrair als meus dos germans, Guillem i Ferran els quals ells han viscut fora de casa durant un temps i, em van animar a emprendre aquesta experiència. Aquí he descobert i he après a viure lluny dels meus. 

Abans de marxar, la meva mare i el Guillem sempre em deien: Ves a Xile, que t’anirà bé per aprendre a parlar castellà! I si, crec que l’he millorat tot i que a vegades faci algunes “catalanades”. A més a més s’ha de tenir en compte que els xilens no és que parlin d’allò més bé.

Per acabar la meva estada a Xile què millor que fer un viatge! Com molts sabeu, per mi, viatjar és una de les coses més boniques que hi ha, et dóna la oportunitat de conèixer, descobrir, aprendre i veure coses que no tens la oportunitat de veure a casa teva. Amb el viatge que m’espera no em quedaré curta, i què millor que passar el teu aniversari a la Patagònia, el cul del món!!

Crec que aquesta serà la meva última entrada al blog, si més no des de Xile... potser no la última entrada ja que intentaré continuar escrivint sobre totes aquelles coses que faci o que pensi que poden ser interessants de compartir amb els altres.

Dons per acabar deixo una frase que tots hauríem de tenir en compte, sobretot quan veiem que alguna cosa no ens funciona: “NO ES POT MESURAR L'ÈXIT SENSE HAVER FALLAT ABANS”

VOLANT, VOLANT HE VIST (un país del sud…)

SEMPRE AMUNT! i sempre amb tu.

Joana

PD: se que aquesta entrada no està gaire elaborada, però no tinc gaire temps per escriure, demà agafo el vol per anar al sud i he de recollir tota la casa i deixar-ho tot buit!!

NON STOP!

Hola a tots i totes!

Això de Xile continua... la cosa no para i aquest país té moltes coses per descobrir.

Per Santiago tot continua igual, classes, exàmens, treballs, rentar roba, cuinar, contaminació per aquí, cotxes per allà, persones per totes bandes i estrès a tota la ciutat. Si, la veritat és que és una ciutat molt gran i amb molta gent (5 o 5 milions i mig d’habitants), la qual cosa en alguna moments, sobretot hora punta és un pèl estressant.

En aquesta entrada al blog us presentaré un parell de temes. El primer sobre el meu últim viatge, i el segon us presentaré algunes paraules o frases col·loquials que diuen els xilens.

Doncs en un breu resum, la meva última escapada aquest cop no va ser amb autobús sinó amb avió, una mica més lluny. El meu destí era Sant Pedro d’Atacama (al nord de Xile) i Bolívia.  Aquest viatge bàsicament s’ha basat en veure paisatges. Des del desert d’Atacama on només hi ha terra, terra i més terra, a veure dunes, mines de sal, llacs de colors, muntanyes de 6000m, volcans, guèisers, i el gran salar d’Uyuni (un desert de sal, de les dimensions de Suïssa, on mires a l’horitzó i només veus un mar blanc). Podria escriure pàgines i pàgines sobre aquest viatge, però no ho faré, no perquè em faci mandra sinó perquè penso que aquesta experiència és més fàcil i més bonic explicar-la que no pas escriure-la. Més a baix us penjaré algunes fotos que mostren l’espectacularitat de la zona que vaig tenir l’oportunitat de veure.

Com ja he dit anteriorment, ara us deixo amb algunes frases i paraules COL·LOQUIALS (podríem dir “paraulotes”) que utilitzen els Xilens. Se que no són bones paraules, però és curiós!

-          Andate a la chucha = veste’n a la merda

-          Puta la weà el weón aweonao = mira que és tonto aquest noi

-          Concha de tu madre = fill de puta

-          Maraca reculiá= puta, molt puta

-          Me cagó = algú que m’ha traïcionat

-          Me puse el gorro = em va posar els “cuernos”

-          Se sacó la chucha= se cagó, va quedar fet merda

-          Estoy enchochao = estar content amb algú o amb alguna cosa

-          Patúa = “pava”

Tots sabeu que s’acosta el Nadal. A Barcelona comencen a posar els llums als carres i a veure els aparadors plens de llumetes, arbres, “neu”, pares Noel, etc...Com alguns ja sabeu ara aquí és primavera i s’acosta l’estiu però això no treu que no se celebrin les festes Nadalenques. La curiositat és que encara que vagis amb màniga curta, en els aparadors i supermercats també posen neu artificial i tots els adornaments nadalencs com si fos hivern...

Doncs per avui, això és tot! Ara ja només em queden 2 setmanes de classes, alguna entrega d’un treball i un examen, així que el 6 de desembre ja estaré oficialment de vacances aquí a Xile...!

Un petó ben fort

Visca el Barça i Visca Catalunya

 Joana