NON STOP!

Hola a tots i totes!

Això de Xile continua... la cosa no para i aquest país té moltes coses per descobrir.

Per Santiago tot continua igual, classes, exàmens, treballs, rentar roba, cuinar, contaminació per aquí, cotxes per allà, persones per totes bandes i estrès a tota la ciutat. Si, la veritat és que és una ciutat molt gran i amb molta gent (5 o 5 milions i mig d’habitants), la qual cosa en alguna moments, sobretot hora punta és un pèl estressant.

En aquesta entrada al blog us presentaré un parell de temes. El primer sobre el meu últim viatge, i el segon us presentaré algunes paraules o frases col·loquials que diuen els xilens.

Doncs en un breu resum, la meva última escapada aquest cop no va ser amb autobús sinó amb avió, una mica més lluny. El meu destí era Sant Pedro d’Atacama (al nord de Xile) i Bolívia.  Aquest viatge bàsicament s’ha basat en veure paisatges. Des del desert d’Atacama on només hi ha terra, terra i més terra, a veure dunes, mines de sal, llacs de colors, muntanyes de 6000m, volcans, guèisers, i el gran salar d’Uyuni (un desert de sal, de les dimensions de Suïssa, on mires a l’horitzó i només veus un mar blanc). Podria escriure pàgines i pàgines sobre aquest viatge, però no ho faré, no perquè em faci mandra sinó perquè penso que aquesta experiència és més fàcil i més bonic explicar-la que no pas escriure-la. Més a baix us penjaré algunes fotos que mostren l’espectacularitat de la zona que vaig tenir l’oportunitat de veure.

Com ja he dit anteriorment, ara us deixo amb algunes frases i paraules COL·LOQUIALS (podríem dir “paraulotes”) que utilitzen els Xilens. Se que no són bones paraules, però és curiós!

-          Andate a la chucha = veste’n a la merda

-          Puta la weà el weón aweonao = mira que és tonto aquest noi

-          Concha de tu madre = fill de puta

-          Maraca reculiá= puta, molt puta

-          Me cagó = algú que m’ha traïcionat

-          Me puse el gorro = em va posar els “cuernos”

-          Se sacó la chucha= se cagó, va quedar fet merda

-          Estoy enchochao = estar content amb algú o amb alguna cosa

-          Patúa = “pava”

Tots sabeu que s’acosta el Nadal. A Barcelona comencen a posar els llums als carres i a veure els aparadors plens de llumetes, arbres, “neu”, pares Noel, etc...Com alguns ja sabeu ara aquí és primavera i s’acosta l’estiu però això no treu que no se celebrin les festes Nadalenques. La curiositat és que encara que vagis amb màniga curta, en els aparadors i supermercats també posen neu artificial i tots els adornaments nadalencs com si fos hivern...

Doncs per avui, això és tot! Ara ja només em queden 2 setmanes de classes, alguna entrega d’un treball i un examen, així que el 6 de desembre ja estaré oficialment de vacances aquí a Xile...!

Un petó ben fort

Visca el Barça i Visca Catalunya

 Joana

DEFENDER LA ALEGRÍA…

Aquesta va ser la frase amb la qual els cosins ens vam acomiadar d’en Marcel. 

Avui hauria de ser el seu aniversari,  avui el recordo amb un somriure a la cara, amb uns ulls que ens il·luminava a tots. VOLANT, VOLANT HE VIST... Felicitats Marcel.

Doncs bé, després d’aquest recordatori, us explico una miqueta com segueix la meva vida per aquestes terres del sud.

El cap de setmana 16-19 de setembre eren” Fiestas Patrias” de Chile, així que al ser un cap de setmana llarg vam aprofitar per marxar de la gran ciutat. Vam anar a La Serena, a uns 600km al nord de Santiago. Una ciutat al costat de la platja, on el sol no va ser el protagonista. Allà vam anar a la platja, vam muntar a cavall, vam visitar la petita ciutat i vam agafar un autobús fins al Valle de l’Elqui. Una zona plena de muntanyes, de vinyes, de rius i de natura. Cosa que es troba a faltar si estàs en una ciutat tant gran i contaminada com Santiago. Ja que estàvem a La Serena, una nit vam agafar un autobús cap a Coquimbo, un poble situat a uns 20 minuts de la Serena. Allà hi havia La Pampilla, una de les festes més grans de Fiestas Patrias de Chile.

Però no ho he explicat tot. No va ser fàcil arribar fins La Serena. Eren unes 6 hores de bus, i nosaltres tant hàbils com som ens pensàvem que el bus era directe, així que després de 6h quan el bus va parar a un poble nosaltres vam baixar. Al cap d’una estona de caminar per aquell poble ens vam adonar que no estavam a la Serena sino a Coquimbo. Així que vam tornar a l’estació per anar cap a la Serena.

El cap de setmana passat tampoc em volia quedar tancada a casa, així que una altre noia i jo vam agafar un bus cap a la platja (Cartagena) i vam anar-hi a passar el dissabte i el diumenge. Realment no és un poble molt molt maco, però la platja que té i un llac que l’acompanya valen la pena. També vam aprofitar per anar a Isla Negra, el poble on es troba una de les cases de Pablo Neruda.

Entre mig d’aquestes escapades vaig a la universitat, classes de guitarra, classes d’anglès, estudio, cuino, dormo, menjo, etc.

Fa un parell de setmanes va haver un “apagón” d’electricitat a mig país. Si, si a mig país, des de la ciutat de Santiago fins al nord tocant a Perú. Això significa que 10 milions de persones es van quedar sense llum ni electricitat durant 3 hores (en alguns casos més):  Jo sortia d’un bar a les 9 del vespre quan de cop i volta tot va desaparèixer, tot es va quedar fosc. En un primer moment tothom es va quedar parat per por del què podia venir a continuació, ja que el terratrèmol de fa 2 anys, tot va començar amb una apagada general. Però poc a poc la gent continuava caminant i circulant pels carrers, així que vaig haver de tornar caminant a casa fins que la llum va tornar a la ciutat.

Finalment, per acabar aquest escrit, explico breument la meva última escapada durant aquest cap de setmana llarg. El divendres el matí vaig agafar un autobús per dirigir-me cap al país veí, Argentina. Vam anar a Mendoza, una ciutat situada a prop dels Andes. Allà hi he passat 4 dies i he tingut temps de passejar, de veure com els argentins són addictes al mate, anar a l’alta muntanya, poder veure l’Aconcagua i finalment fer un dia d’aventura al riu fent rafting. L’aigua congelada, però l’experiència divertidíssima. Han sigut 5 dies plens de dalt a baix on he pogut veure una miqueta més de l’Àmerica Llatina. 

Per acabar, ara si, com anècdota us explico que per passar la frontera entre Xile i Argentina has d’estar una o dos hores a l’aduana passant controls. Doncs el fet és que jo portava una poma, una simple poma la qual quasi em costa una multa de 200 dòlars per voler-la passar d’Argentina a Xile. Finalment per sort no em van fer pagar res, però el policia em feia explicar perquè volia passar una poma quan en teoria havia de saber que estava prohibidíssim passar fruita d’un país a l’altre. Jo ni recordava que tenia la poma a la motxilla (que era per sopar), però vaig haver d’omplir un paper declarant que passava una poma d’un país a l’altre...Així va el món.

Un petó ben fort des de l’hemisferi sud.

SEMPRE AMUNT

Salut

més sobre Xile...

Ja fa dies que vaig obrir el blog, però de moment només havia fet una entrada. La veritat és que tinc poc temps per escriure ja que intento aprofitar el temps i fer el màxim de coses. Aquí se suma fer les feines de casa, estudiar, etc...

Doncs explicaré algunes novetats o algunes experiències més.

Potser alguns ja sabeu que he començat classes de guitarra. Guitarra? Us preguntareu, doncs si si. Potser ho he decidit fer perquè vaig al cau i allà m’han ensenyat què és una guitarra, potser perquè els cosins em fitxin per tocar en el seu grup de música, o potser simplement per passar una bona estona. El fet és que ja he fet un parell de classes amb un grup de gent que no té ni idea de tocar la guitarra (com jo), així que deixo que us imagineu com poden ser aquestes classes. Divertides.

Per aquí Santiago poc a poc vaig coneixent més racons de la ciutat. Carrers plens de grafitis, parcs, centres culturals, bars, etc. L’altre dia vaig anar a una exposició de joguines antigues xilenes, la veritat és que va ser molt maca i amb objectes curiosos. Us deixo alguna fotografia més a baix. També vaig anar a visitar la Casa de Pablo Neruda (“La Chascona”), el Cerro Santa Lucía (un petit turó al mig de Santiago) i un munt de coses més.

El cap de setmana passat vaig anar a un poble que es diu Pomaire, un poble ple d’artesania i menjar. És un poble interessant per l’artesania, però per això i ja està, ja que simplement hi havia tendes plenes de figures, roba i objectes artesans.La veritat és que no em va acabar de convèncer. A més a més hi havia un munt de restaurants! Vaig menjar una parrillada mentre al costat teníem uns Xilens ballant Cueca (un ball que es balla a Sud Amèrica). En aquest poble, són famoses les empanades o tortilles com ho diuen alguns d’UN KG! És com una massa de pa rodona d’1 kg de pes a un preu molt econòmic!

Pel que fa a les classes, sembla que aquesta setmana es normalitzarà tot. Encara hi ha alguna vaga i alguna manifestació, però pel que m’han dit, a la meva facultat ja s’ha acabat “el paro”, així que ara començo a treballar de veritat... tinc molta feina!

Per acabar us explico que aquest cap de setmana (16,17,18,19 de setembre) són Fiestas Patrias de Chile, així que el país es transforma i pels carrers només hi ha banderes, música, balls, menjar, beguda i molta festa. Jo i alguns companys més aprofitem aquests quatre dies per fer una escapada a La Serena, més al Nord de Chile. Allà esperem veure com se celebra tradicionalment aquestes festes que ja fa 3 setmanes que preparen.

Espero que amb aquesta informació us feu una idea del que faig. 

Fins la pròxima!