... de Barcelona a les Amèriques...

dimecres, 12 d’octubre del 2011

DEFENDER LA ALEGRÍA…


Aquesta va ser la frase amb la qual els cosins ens vam acomiadar d’en Marcel. 

Avui hauria de ser el seu aniversari,  avui el recordo amb un somriure a la cara, amb uns ulls que ens il·luminava a tots. VOLANT, VOLANT HE VIST... Felicitats Marcel.

Doncs bé, després d’aquest recordatori, us explico una miqueta com segueix la meva vida per aquestes terres del sud.

El cap de setmana 16-19 de setembre eren” Fiestas Patrias” de Chile, així que al ser un cap de setmana llarg vam aprofitar per marxar de la gran ciutat. Vam anar a La Serena, a uns 600km al nord de Santiago. Una ciutat al costat de la platja, on el sol no va ser el protagonista. Allà vam anar a la platja, vam muntar a cavall, vam visitar la petita ciutat i vam agafar un autobús fins al Valle de l’Elqui. Una zona plena de muntanyes, de vinyes, de rius i de natura. Cosa que es troba a faltar si estàs en una ciutat tant gran i contaminada com Santiago. Ja que estàvem a La Serena, una nit vam agafar un autobús cap a Coquimbo, un poble situat a uns 20 minuts de la Serena. Allà hi havia La Pampilla, una de les festes més grans de Fiestas Patrias de Chile.

Però no ho he explicat tot. No va ser fàcil arribar fins La Serena. Eren unes 6 hores de bus, i nosaltres tant hàbils com som ens pensàvem que el bus era directe, així que després de 6h quan el bus va parar a un poble nosaltres vam baixar. Al cap d’una estona de caminar per aquell poble ens vam adonar que no estavam a la Serena sino a Coquimbo. Així que vam tornar a l’estació per anar cap a la Serena.

El cap de setmana passat tampoc em volia quedar tancada a casa, així que una altre noia i jo vam agafar un bus cap a la platja (Cartagena) i vam anar-hi a passar el dissabte i el diumenge. Realment no és un poble molt molt maco, però la platja que té i un llac que l’acompanya valen la pena. També vam aprofitar per anar a Isla Negra, el poble on es troba una de les cases de Pablo Neruda.

Entre mig d’aquestes escapades vaig a la universitat, classes de guitarra, classes d’anglès, estudio, cuino, dormo, menjo, etc.

Fa un parell de setmanes va haver un “apagón” d’electricitat a mig país. Si, si a mig país, des de la ciutat de Santiago fins al nord tocant a Perú. Això significa que 10 milions de persones es van quedar sense llum ni electricitat durant 3 hores (en alguns casos més):  Jo sortia d’un bar a les 9 del vespre quan de cop i volta tot va desaparèixer, tot es va quedar fosc. En un primer moment tothom es va quedar parat per por del què podia venir a continuació, ja que el terratrèmol de fa 2 anys, tot va començar amb una apagada general. Però poc a poc la gent continuava caminant i circulant pels carrers, així que vaig haver de tornar caminant a casa fins que la llum va tornar a la ciutat.

Finalment, per acabar aquest escrit, explico breument la meva última escapada durant aquest cap de setmana llarg. El divendres el matí vaig agafar un autobús per dirigir-me cap al país veí, Argentina. Vam anar a Mendoza, una ciutat situada a prop dels Andes. Allà hi he passat 4 dies i he tingut temps de passejar, de veure com els argentins són addictes al mate, anar a l’alta muntanya, poder veure l’Aconcagua i finalment fer un dia d’aventura al riu fent rafting. L’aigua congelada, però l’experiència divertidíssima. Han sigut 5 dies plens de dalt a baix on he pogut veure una miqueta més de l’Àmerica Llatina. 

Per acabar, ara si, com anècdota us explico que per passar la frontera entre Xile i Argentina has d’estar una o dos hores a l’aduana passant controls. Doncs el fet és que jo portava una poma, una simple poma la qual quasi em costa una multa de 200 dòlars per voler-la passar d’Argentina a Xile. Finalment per sort no em van fer pagar res, però el policia em feia explicar perquè volia passar una poma quan en teoria havia de saber que estava prohibidíssim passar fruita d’un país a l’altre. Jo ni recordava que tenia la poma a la motxilla (que era per sopar), però vaig haver d’omplir un paper declarant que passava una poma d’un país a l’altre...Així va el món.

Un petó ben fort des de l’hemisferi sud.

SEMPRE AMUNT

Salut














8 comentaris:

  1. ostres joana! no sabia que tenies blog on explicaves la teva experiència a Xile! m'ha agradat molt poder-te llegir i saber que t'ho estàs passant molt bé.
    Aprofita i gaudeix ;)

    ResponElimina
  2. Mira que n’arribes de ser de mona!!! Jajaja ets boníssima i que envidia me das aquerosa!!!
    Disfruta mil ;)

    Eva .&,

    ResponElimina
  3. Si no fos impossible diria que tot això dóna moltíssima enveja...quines fotos més xules

    ResponElimina
  4. Ei Joana! Veig que entre bus i bus t'ho passes estupendament ;P

    et paso aquest link que segur que t'agradarà:
    http://www.youtube.com/watch?v=oIx7nMM3XGQ

    ResponElimina
  5. :) molts petons!!! i realment llegin-te es passa un bon rato amb somriures inclosos!!! que segueixis disfrutant com fins ara!

    ResponElimina
  6. Bernat, preciós! sense paraules... si teniu la lletra o més videos del dia d'ahir, m'agradaria que m'ho fecis arribar.

    Un petó inmens

    ResponElimina
  7. alaaaaaaaaaaaaaaaaa amb llàgrimes als ulls! Però quina vidorra Johana, tu que no tenies clar marxar... anda que no. M'encanta llegir aquest blog, és brutal i escrius molt bé. T'envio una superabraçada!

    ResponElimina
  8. yoaaaaana!! caraicarai! que bé t'ho estas passant.. crec que t'haurem de venir arrencar d'aquí! m'encanta el teu blog!
    disfruta molt! un petó guapaaaa

    ResponElimina