TERRATRÈMOLS DE LUXE

Després d’unes gustoses visites catalanes avui us vull parlar de dos temes.

Com alguns ja sabeu, fa un parell de setmanes Nicaragua va estar en alerta vermella per terratrèmols. Va ser una sensació ben estranya quan la porta va començar a tremolar, a fer soroll i de cop i volta tot es movia, el terra, les finestres, l’aigua de la galleda... van ser pocs segons, però el terratrèmol de 6,2 a l’escala de Richter em va espantar. Tothom estava en alerta, tothom escoltava la radio, sortia al carrer a preguntar, a informar-se, etc.. però realment amb molta calma. Desgraciadament el terratrèmol no es va acabar aquí, les rèpliques van seguir durant una setmana i mitja i la zona de Managua i el Pacífic van patir les conseqüències més grans.

Per què els que menys s’ho mereixen acaben reben el més fort? Per què famílies que amb prou feines tenen un sostre ho han de perdre tot en uns instants de tremolors? És just? Segurament no. Però d’aquesta mala experiència em quedo amb una cosa: la solidaritat entre compatriotes nicaragüencs. Malgrat la pobresa d’uns i altres, malgrat les necessitats, és un país amb molta humilitat i solidaritat. Nicaragua desafortunadament ha patit molts desastres naturals, però gracies a la bona voluntat de molts ciutadans hi ha famílies que no moren de gana, que no es queden sense un sostre on aixoplugar-se... tots som persones i tots en algun moment o altre necessitem el recolzament dels veïns, no ho oblidem.

Luxe, què és el luxe? L’altre dia parlant amb el meu germà, en Guillem, ens vam formular aquesta pregunta. Què és per nosaltres el luxe? Quin luxe ens han ensenyat els nostres pares? Realment ho teníem bastant clar. El luxe que nosaltres coneixem i valorem no és una tele de pantalla de plasma, no és un cotxe descapotable, no és un xalet a primera línia de mar...el luxe que valorem és estar feliços, estar envoltats de gent que ens estima i fer allò que sentim, allò que desitgem i que ens marquem com a objectiu.

Parlant amb el Guillem jo em “queixava” de les poques comoditats que tinc aquí, però al formular-nos aquesta pregunta vaig haver de callar i reflexionar sobre això. No tinc rentadora, no tinc una porta a l’habitació, però tinc una feina que m’agrada, tinc una família que m’estima, tinc uns amics que em valoren, tinc somriures de nens i nenes, tinc un munt de coses no materials que m’omplen cada dia...què més vull?

Quin és el vostre luxe?

Visca la terra lliure!

Salut