més sobre Xile...

Ja fa dies que vaig obrir el blog, però de moment només havia fet una entrada. La veritat és que tinc poc temps per escriure ja que intento aprofitar el temps i fer el màxim de coses. Aquí se suma fer les feines de casa, estudiar, etc...

Doncs explicaré algunes novetats o algunes experiències més.

Potser alguns ja sabeu que he començat classes de guitarra. Guitarra? Us preguntareu, doncs si si. Potser ho he decidit fer perquè vaig al cau i allà m’han ensenyat què és una guitarra, potser perquè els cosins em fitxin per tocar en el seu grup de música, o potser simplement per passar una bona estona. El fet és que ja he fet un parell de classes amb un grup de gent que no té ni idea de tocar la guitarra (com jo), així que deixo que us imagineu com poden ser aquestes classes. Divertides.

Per aquí Santiago poc a poc vaig coneixent més racons de la ciutat. Carrers plens de grafitis, parcs, centres culturals, bars, etc. L’altre dia vaig anar a una exposició de joguines antigues xilenes, la veritat és que va ser molt maca i amb objectes curiosos. Us deixo alguna fotografia més a baix. També vaig anar a visitar la Casa de Pablo Neruda (“La Chascona”), el Cerro Santa Lucía (un petit turó al mig de Santiago) i un munt de coses més.

El cap de setmana passat vaig anar a un poble que es diu Pomaire, un poble ple d’artesania i menjar. És un poble interessant per l’artesania, però per això i ja està, ja que simplement hi havia tendes plenes de figures, roba i objectes artesans.La veritat és que no em va acabar de convèncer. A més a més hi havia un munt de restaurants! Vaig menjar una parrillada mentre al costat teníem uns Xilens ballant Cueca (un ball que es balla a Sud Amèrica). En aquest poble, són famoses les empanades o tortilles com ho diuen alguns d’UN KG! És com una massa de pa rodona d’1 kg de pes a un preu molt econòmic!

Pel que fa a les classes, sembla que aquesta setmana es normalitzarà tot. Encara hi ha alguna vaga i alguna manifestació, però pel que m’han dit, a la meva facultat ja s’ha acabat “el paro”, així que ara començo a treballar de veritat... tinc molta feina!

Per acabar us explico que aquest cap de setmana (16,17,18,19 de setembre) són Fiestas Patrias de Chile, així que el país es transforma i pels carrers només hi ha banderes, música, balls, menjar, beguda i molta festa. Jo i alguns companys més aprofitem aquests quatre dies per fer una escapada a La Serena, més al Nord de Chile. Allà esperem veure com se celebra tradicionalment aquestes festes que ja fa 3 setmanes que preparen.

Espero que amb aquesta informació us feu una idea del que faig. 

Fins la pròxima!

 

Benvinguts!

Aquí comença una part del meu viatge o més ben dit de la meva estada a Xile.

A la família ja us he enviat algun correu, però com que no ho he fet amb tothom perquè és molt complicat trobar temps per escriure, finalment he decidit crear un blog, un espai perquè qui vulgui em pugui seguir i pugui llegir el que estic vivint aquí. 

Ahir justament va fer un mes que vaig arribar a Xile un país llarg i estret com un fuet (que per cert el trobo molt a faltar). Ara ja m’estic adaptant, coneixent la cultura, aprenent diferents maneres de fer, de funcionar, de pensar i de viure. 

De moment com molts de vosaltres deveu saber Xile està en plena mobilització estudiantil, la qual cosa m’afecta, m’afecta en el sentit que no tinc classe, els estudiants estan en vaga. Amb el temps que porto aquí m’he pogut anar informant del que passa, i realment puc entendre perquè el país està en la mobilització estudiantil més important de la seva història. Aquí l’educació és molt cara, l’educació pública val 5 vegades més que la d’Espanya i 20 vegades més que Dinamarca...Així que els xilens demanen una educació pública, gratuïta i de qualitat.

Doncs bé, com us anava dient de moment no tinc classe, així que estic mig de vacances.

Un mes a Xile ha passat volant, la qual cosa és bona senyal. Ha passat volant perquè no he parat de moure’m cap aquí cap allà, bus per aquí i metro per allà. Amb el “poc” temps que porto aquí he pogut visitar Santiago, Valparaíso, El Cajón del Maipo, he pogut anar a esquiar, al cine, al teatre, a festes...  He fet un munt de coses, però encara n’he de fer moltes més.

Doncs bé, tampoc vull escriure la Bíblia en la meva primera entrada al blog, però el que si que escriuré són algunes curiositats d’aquest país:

-          - Aquí la gent es molt amable i oberta, la qual cosa normalment sempre t’ajuden quan ho necessites. La gent és molt amable, però quan entren al metro a l’hora punta es transformen, t’empenten i et trepitgen...

-       -  Hi ha molts gossos pel carrer, gossos abandonats que et segueixen i que intenten mossegar les rodes dels cotxes quan van en marxa...

-         - Els autobusos, anomenats micros, condueixen com bojos... acceleren a 100m abans d’arribar a la parada i frenen de cop a un metre de la parada. Aquí no és necessari anar al port aventura, puges a un autobús i l’adrenalina augmenta!

-            - Pel que fa al menjar, mengen moltes empanades, pollastre, coses fregides i “asados”.. així que la meva dieta no és gaire equilibrada.

-          Com tots sabeu, aquí ara és hivern, la qual cosa hi hauria d’haver una bona calefacció... però no és el cas. A casa només hi ha calefacció unes hores a la nit, i a la uni no n’hi ha o n’hi ha només en algunes aules, la qual cosa t’obliga a anar amb jaqueta i bufanda a quasi totes hores i tots els llocs.

-          Finalment el tema de l’idioma: diuen que aquí parlen castellà... dic diuen, perquè parlen un castellà una mica estrany amb molts “xilenismes”. Existeixen diccionaris sencers de Xilè-espanyol!! Jo poc a poc em vaig acostumant a parlar castellà tot i que no és fàcil i faig moltes catalanades!!! Jo aquí a Xile no soc la Joana sinó que soc la Yoana (tal com sona):p

Doncs penso que per avui ja he escrit molt!! Sempre que pugui aniré penjant cosetes.

Molts petons